La Rosa Tatuada
Tennessee Williams
Un altre cop a un assaig general, aquest cop de La rosa tatuada la primera obra que es presenta a la Sala Gran del Teatre Nacional d’aquesta temporada.
Tenim com actriu principal a Clara Segura que està a l’alçada del seu paper. Magnífica de principi a fi. Igual que la resta dels actors.
Si s’ha de parlar de l’obra direm que es divideix en dues parts, la primera la que defineix la història de Serafina Delle Rosa (Clara Segura), una vídua italo-americana i de la seva filla. Aquesta part, és directament meravellosa, magnífica.
Des de l’inici et creus que Clara Segura és una vídua d’origen italià, a més amb algunes parts del diàleg en italià.
Jugant amb l’escenografia (directament amb la casa rotatòria) que ens dóna diferents visions del que esta passant. Crec que el lateral dret de la sala es pot perdre alguna escena que passa dintre de la casa.
I tenim una segona part. Quan apareix un home ben plantat (Bruno Oro) en la vida de Serafina. Llavors la cosa fa un gir totalment cap a la comèdia i comença a perdre una mica l’obra. En aquesta part, podem intuir la química existent entre C.Segura i B.Oro. L’únic a retreure és aquesta vessant còmica que impregna a partir d’aquest moment, fins al final de l’obra. .
I és aquí quan passem d’un petit drama d’aquesta vídua a una petita comèdia entre els dos personatges. El joc de seducció es converteix en un divertimento per el públic. Amb escenes tretes de gags que funcionen.
Recomanable? Doncs és la pregunta que tothom s’ha de plantejar. Es pot veure a una gran Clara Segura, secundada per un Bruno Oro en un paper de comèdia. Encara que sigui per la primera part, es pot deixar veure.
Direcció:
Carlota Subirós
Repartiment:
Clara Segura
Bruno Oro
Pepo Blasco
Rosa Cadafalch
Màrcia Cisteró
Montse Esteve
Oriol Genís
Alícia González Laa
Antònia Jaume
David Marcé
Marta Ossó
Teresa Urroz
Inquietuds 