Un quadrilàter amb un parell d’actors a “Cosmètica de l’enemic”

Iniciem l’obra Cosmètica de l’enemic dintre de la sala d’espera d’un aeroport. Dos personatges Jérôme August i Textor Textel. I un monòleg de Textor Textel (un gran Lluis Soler) amb breus intervencions de Jérôme August(Xavier Ripoll). Fins aquí, ens trobem amb un text on ens podem trobar en qualsevol sala d’espera. Moments d’un humor (que a vegades arriba a ser humor negre). Però tot resulta que és un miratge.


Cosmètica de l’enemicDe cop i volta tenim un canvi radical de l’ambient.  Xavier Ripoll sembla que agafa el paper protagonista en una diàleg molt més dinàmic que el començament. I en una tensió en creixent ens dona una volta a tot el que ha passat fins ara.

Per crear una atmosfera més inquietant Magda Puyo i Pablo Rey ho han ambietat dins d’un quadrilàter amb un parell de bancs metal·lics, ja que encara dónen una mica més de fredor a l’ambient.

La posició de l’escenari, totalment realista, sembla un ring. I com en un combat de boxa els dos actors realitzen els diferents monòlegs com una petita lluita amb els seus estires i arronses.

Tal com van comentar Magda Puyo i Pablo Ley en un col·loqui posterior, l’espectador es converteix en una part de l’escenografia, un tercer personatge que veu com creix la baralla entre els dos personatges. Hi ha moments que sembla que estem davant un combat de boxa.

En una Sala petita com la Muntaner (amb un ple absolut el dia que vaig anar), fa que l’ambient que es respira sigui claustrofòbic. Tal com es sent el propi protagonista de l’obra.

Cosmètica de l’enemic

Cosmètica de l’enemic

Em va agradar poder veure tota la Sala Muntaner plena de gom a gom, amb més de 100 persones. Em sembla que va ser una de les poques vegades que he pogut gaudir d’aquesta sala totalment plena.

«Cosmètica de l’enemic», d’Amélie Nothomb.
Direcció: Magda Puyo
Dramatúrgia i traducció de Pablo Ley
Intèrprets: Lluís Soler i Xavier Ripoll
Sala Muntaner

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en postfuncio, Teatre i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s