#Terradeningú. Una obra difícil per l’espectador?

(Opinió totalment personal)

L’estrena de Terra de ningú ja s’ha produït, i segons sembla hi ha gent que no li ha agradat (totalment d’acord, ja que la varietat de gustos és el millor que podem tenir).

Terra de Ningú TNC

Terra de Ningú
TNC

He escoltat altres que indiquen que no ho han entès, Pot ser que sigui molt diferent al que hem vist fins ara. Totalment d’acord!

No dic que sigui una obra fàcil, com vaig comentar anteriorment és una de les més difícils que m’he trobat. Pinter pot ser que no ens ho ha deixat molt fàcils per els espectadors.

Terra de ningú’ parla de la fidelitat, de la traïció, de l’amistat, de l’art, I la veritat és que es pot entendre sense cap tipus de problema.

Josep Maria Pou, Lluís Homar, David Selvas i Ramon Pujol realitzen un treball actoral excel·lent.

J.M.Pou inicialment té un paper primordial de l’obra. Sosté en tot moment l’intensitat dels moments amb els silencis, amb les seves paraules. Encara que no va estar a l’alçada del que em podia esperar (pensem que era el primer assaig amb públic) es podia veure una mica fosc.

En Homar totalment diferent, va ser el millor de l’obra. Un nou descobriment i totalment diferent al que vam veure a “Taxi … al TNC!” Brillant amb els seus gestos, la seva complicitat.

I David Selvas i Ramón Pujol van estar a l’alçada. S’ha de dir que el seu paper és quasi anecdòtic. Tot i així realitzen el seu paper d’administradors del seu cap a la perfecció.

En definitiva em va semblar una obra rodona.

En l’aspecte personal, he de dir que inicialment em vaig apropar a l’obra amb una mica de temor. Aquest temor d’escoltar a tothom que és una obra difícil, fins i tot incomprensible en segons quins moments.

Pot ser que tot això jugui en contra seva, però amb tota aquesta informació inicial el primer que vaig voler fer va ser assabentar-me una mica de per on anaven els trets. La veritat és que no vaig treure l’aigua clara.

I amb aquesta premissa, el millor és anar al teatre i gaudir-ne. És el que vaig fer i el que vaig aconseguir. Vaig gaudir del treball dels actors, de les escenes que es representaven davant meu. I em vaig veure transportat amb l’obra.

No sóc cap ‘lumbreras’ ni ho intento ser. Segurament vaig perdre moltes lectures de l’obra (i tant!) però vaig anar obert amb el que em presentava Xavier Albertí i per aquest motiu va ser una experiència magnífica.

A vegades el fet de voler entendre tot, et fa perdre les coses més insignificants. Voler ballar amb la reina del ball, et pot fer perdre que hi ha d’altres reines amb les que t’ho pots passar molt millor.

Que en penses?

Si t’ha agradat l’entrada,…

comparteix a les teves xarxes socials favorites!!

Anuncis

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre Nacional i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s