La tecnologia ens pot fer lliures … o esclaus #eGo

eGo

Anem a la Sala FlyHard per primer cop després del comunicat que es va realitzar de separació de J.Casanovas i la sala.

Encara que eGo ha estat la última obra que s’ha creat en l’anterior etapa, és la presentació d’aquesta nova etapa que tenim en la Sala FlyHard.

eGo és una aplicació per a mòbil que crea un perfil de l’usuari i que després li diu què ha de fer. Amb un plantejament d’intriga, l’obra de Marc Angelet no vol arribar a tant.  Ens trobem amb una obra que podem tractar com a comèdia i com a thriller, barrejant els dos gèneres.

Ja vaig poder veure aquesta obra (o millor dit l’embrió d’aquesta obra) a la Nau Ivanow amb la seva proposta d’Apadrina un Dramaturg. I ja va agradar força, encara que hi havien coses que grinyolaven una mica.

Ara amb la nova revissió que s’ha realitzat per poder veure-la a la Sala FlyHard hi ha coses que s’han millorat. Acudits afegits i que segons la generació a qui pertanys pots agafar al moment (o no).

La posada en escena i el ritme de l’obra ha guanyat molt. Amb un ritme que no et deixa descansar, combina a la perfecció els moments flashback per poder explicar-te moments posteriors a l’inici de l’obra.

La interpretació dels diferents personatges, pot ser una de les coses que trontolla una mica. Encara que el paper de Xavi Francés és de les millors de l’obra.

Per cert, encara que hi ha uns quants copets d’ull a diferents referents cinematogràfics i actuals. Hi tinc aquell deja-vú que em sembla que he vist anteriorment.

Per cert, prorroguen funcions fins el proper 13 de gener.

1470338_589549897767630_239197574_n-225x300

Direcció:
Marc Angelet

Repartiment:
Nadina Campàs
Oriol Casals
Xavi Francès
Pablo Lammers

segueix-nos al Facebook

Anuncis

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s