Doña Rosita la Soltera o el pas del temps

Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores

Dona Rosita

Doña Rosita o com va passant el temps a partir de les paraules. Tot i no ser una obra rodona, el Teatre Nacional ha estat amb entrades exhaurides aquest dimecres, i s’ha de dir que no és el primer cop.

M’he trobat un escenari massa gran per tot el que ha passat dintre, tot i que hi ha coses que grinyolen, hi ha 3 escenes que han estat del millor de l’obra…

Una obra dividida en 3 actes, en els que es narra el pas del temps amb l’excusa de la promesa de Rosita i el seu cosí. I com aquesta obra dividida en 3 actes, hi ha 3 moments que m’han agradat. Segurament per aquell moment de comicitat.

Doña RositaPrimer de tot el moment d’Enric Majó amb Joan Anguera, un moment fascinant (per Joan Anguera) amb el seu diàleg i servilisme.

Posteriorment, el moment amb la Victòria Pagès, aquest cop ha estat el seu diàleg amb Carme Elias i aquells moments sense diàleg i sense ser el centre d’atenció; fa que sense voler els ulls se’n vaguin a veure que fa un cop ha begut la seva copeta.

I l’altre moment de glòria ha estat amb Oriol Genís. Un toc d’atenció a l’educació.

I s’ha de dir que el treball de Mercè Arànega ha estat el protagonista de l’obra. Aquell contrapunt d’humor que a vegades necessari en un drama com aquest.

Sembla que Doña Rosita (Nora Navas) ha estat una mica apagada a l’inici i tal com anava resolvent l’obra ha anat creixent de mica en mica.

Tret d’aquests moments, s’ha de dir que la resta d’actors han defensat com han pogut el seu moment, un xic complicat al ser petites escenes. Emotiu aquell moment final, on en el fons de l’escenari es perden les 3 actrius principals.

Hi ha coses que no m’han agradat, però em quedo amb aquests moments.

Tot i que és una opinió personal, pot haber d’altres que pensin el contrari, tot i que sempre es queda en una opinió com un altre.

Dona Rosita

Direcció:
Joan Ollé

Repartiment:
Joan Anguera
Mercè Aránega
Marta Betriu
Enric Cambray
Carme Elias
Oriol Genís
Laura Guiteras
Mireia Llunell
Enric Majó
Nora Navas
Victòria Pagès
Alba Pujol
Candela Serrat
Albert Triola
segueix-nos al Facebook

Anuncis

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura, postfuncio, Teatre Nacional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Doña Rosita la Soltera o el pas del temps

  1. Retroenllaç: Nominats de la XX edició dels Premis Butaca 2014 | Inquietuds de @funkyover

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s