Doña Rosita la Soltera o el lenguaje de las flores
Doña Rosita o com va passant el temps a partir de les paraules. Tot i no ser una obra rodona, el Teatre Nacional ha estat amb entrades exhaurides aquest dimecres, i s’ha de dir que no és el primer cop.
M’he trobat un escenari massa gran per tot el que ha passat dintre, tot i que hi ha coses que grinyolen, hi ha 3 escenes que han estat del millor de l’obra…
Una obra dividida en 3 actes, en els que es narra el pas del temps amb l’excusa de la promesa de Rosita i el seu cosí. I com aquesta obra dividida en 3 actes, hi ha 3 moments que m’han agradat. Segurament per aquell moment de comicitat.
Primer de tot el moment d’Enric Majó amb Joan Anguera, un moment fascinant (per Joan Anguera) amb el seu diàleg i servilisme.
Posteriorment, el moment amb la Victòria Pagès, aquest cop ha estat el seu diàleg amb Carme Elias i aquells moments sense diàleg i sense ser el centre d’atenció; fa que sense voler els ulls se’n vaguin a veure que fa un cop ha begut la seva copeta.
I l’altre moment de glòria ha estat amb Oriol Genís. Un toc d’atenció a l’educació.
I s’ha de dir que el treball de Mercè Arànega ha estat el protagonista de l’obra. Aquell contrapunt d’humor que a vegades necessari en un drama com aquest.
Sembla que Doña Rosita (Nora Navas) ha estat una mica apagada a l’inici i tal com anava resolvent l’obra ha anat creixent de mica en mica.
Tret d’aquests moments, s’ha de dir que la resta d’actors han defensat com han pogut el seu moment, un xic complicat al ser petites escenes. Emotiu aquell moment final, on en el fons de l’escenari es perden les 3 actrius principals.
Hi ha coses que no m’han agradat, però em quedo amb aquests moments.
Tot i que és una opinió personal, pot haber d’altres que pensin el contrari, tot i que sempre es queda en una opinió com un altre.
Direcció:
Joan Ollé
Repartiment:
Joan Anguera
Mercè Aránega
Marta Betriu
Enric Cambray
Carme Elias
Oriol Genís
Laura Guiteras
Mireia Llunell
Enric Majó
Nora Navas
Victòria Pagès
Alba Pujol
Candela Serrat
Albert Triola
Retroenllaç: Nominats de la XX edició dels Premis Butaca 2014 | Inquietuds de @funkyover