Com escric un monòleg d’humor? No és fàcil. Álvaro Carmona, Yo SoY

alvaro-carmonA veure, s’ha de dir que he anat intrigat a veure qui és Álvaro Carmona i per quin motiu és un dels espectacles que més agraden a la gent (o sigui espectadors) de la web Teatre Barcelona.

I la veritat és que la gent que omplia el teatre, reia amb ell. Potser som persones diferents, no sé. L’únic que no he connectat amb el seu humor.

Tenim un tema (Yo SoY). Unes quantes frases sobre el tema que tractem. Es comencen a incloure situacions ridícules, exagerades, i amb una mica de autocompassió i culpa. Un joc de paraules, unes imatges per comentar-les; uns gestos pautes i ja ho tenim.  Doncs no, s’ha de tenir una mica de gràcia per poder ajuntar-ho tot.

S’ha de dir que és un recull d’acudits fàcils i que connecta amb la gent. A vegades, no han estat acudits, si no frases lligades i amb gràcia. I la veritat és que la gent que omplia el teatre, reia amb ell.

Alguns guionistes i còmics, s’han apuntat a aquest gènere, i els apassiona aquest tipus d’humor que es realitza de peu davant el públic. Treure aquells moments que tens davant una cervesa i acompanyat d’amics;  i compartir-la amb desconeguts

Tenen el desafiament de mantenir l’atenció de la gent generant-los riures. Cada aplaudiment és una motivació, així també com quan un públic és dur i no és fàcil aconseguir l’empatia.

L’únic retret que veig és que juga molt amb les imatges de vídeo. I això fa que perdi, a vegades, el ritme. I és un dels punts més fluixos que he vist en l’espectacle.

No és un monologista al cas, pot ser que hi ha millors i amb un repertori amb un fil conductor (ara tinc al cap el que vaig veure Espinete no existe, de Eduardo Aldán)

I una cosa s’ha de dir, tot i que no és un dels còmics que surten a la TV (com poden passar al Paramount Comedy i semblants), pot omplir un teatre i que la gent somrigui amb ell. Connecta amb el públic, pot ser que agradi o no.

I segur que a la gent que va a veure teatre de debò, no agrada. A mi m’agrada el teatre i a vegades hi ha “imperdibles” amb que no connecto.

I ha díes  que vull desconnectar una mica de tot, i per quin motiu no puc anar a veure a l’Alvaro Carmona i riure amb acudits fàcils. També és bo!!

Alvaro_carmona_yosoy
Repartiment:
Álvaro Carmona

segueix-nos al Facebook

Anuncis

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada ha esta publicada en postfuncio, Teatre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Com escric un monòleg d’humor? No és fàcil. Álvaro Carmona, Yo SoY

  1. yuri ha dit:

    “Com escric una crítica coherent? No és fàcil.”

    1. Per començar, et resolc el teu dubte existencial de si som “persones diferents”: Sí, es dóna el cas que tots som persones diferents… Però no t’amoïnis, no era fàcil arribar a aquesta conclusió. Fàcil és, segons tu, fer esclatar de riure a tot un públic amb 4 paraules, fent servir estructures simples i ben elaborades utilitzant diferents suports i registres, un cop rere l’altre durant 90 minuts, sense recòrrer als temes als que ja estem acostumats.

    2. “YoSoy” no és cap tema, sinó el títol i la premisa de la que desencadena tot.

    3. Per què llegir-te el teu propi text abans de publicar-lo, oi? Has repetit dos cops el mateix paràgraf, i alhora aquests es contradiuen amb el tercer quan parles de la seva “gràcia”.

    5. “No és un monologista al cas”.
    Vols dir a l’ús?

    I el final ja és de traca:

    “Connecta amb el públic, pot ser que agradi o no, però a la gent si.”
    Què? Et refereixes a que pot agradar o no a d’altres éssers? O és que tu no et consideres “gent”?

    “I segur que a la gent que va a veure teatre de debò, no agrada. A mi m’agrada el teatre i a vegades hi ha “imperdibles” amb que no connecto.”
    Em podries definir què és el “teatre de debò”? I en què bases aquesta suposició? Disculpa, però no trobo els arguments enlloc. Ah, ara tornes a parlar del teu problema de “connexió”, tan recorregut al teu blog. Si sents que ets l’únic que no entèn els acudits quan la resta de gent riu, potser sí que tens un problema de “connexió”, però al cervell.

    En definitiva, que aquesta crítica no té cap ni peus, però sí moltes faltes d’ortografia.

    PD: Per no agradar-te tant el seu humor, veig que 3 dels teus últims tweets semblen sospitosament acudits seus… de fet, un d’ells és copiat directament. Si us plau, sigues més conseqüent amb la teva opinió crítica i tingues una mica de respecte per la feina dels altres.

  2. yuri ha dit:

    “Com escric una crítica coherent? No és fàcil.”

    1. Per començar, et resolc el teu dubte existencial de si som “persones diferents”: Sí, es dóna el cas que tots som persones diferents. Però no t’amoïnis, no era fàcil arribar a aquesta conclusió. Fàcil és, segons tu, fer esclatar de riure a tot un públic amb 4 paraules, fent servir estructures simples i ben elaborades utilitzant diferents suports i registres, un cop rere l’altre durant 90 minuts, sense recòrrer als temes als que ja estem acostumats.

    2. “YoSoy” no és cap tema, sinó el títol i la premisa que desencadena tot.

    3. Per què llegir-te el teu propi text abans de publicar-lo, oi? Has repetit dos cops el mateix paràgraf, i alhora aquests es contradiuen amb el tercer quan parles de la seva “gràcia”.

    4. “No és un monologista al cas”.
    Vols dir a l’ús?

    I el final ja és de traca:

    “Connecta amb el públic, pot ser que agradi o no, però a la gent si.”
    Què? Et refereixes a que pot agradar o no a d’altres éssers animals? O és que tu no et consideres “gent”?

    “I segur que a la gent que va a veure teatre de debò, no agrada. A mi m’agrada el teatre i a vegades hi ha “imperdibles” amb que no connecto.”
    Em podries definir què és el “teatre de debò”? I en què bases aquesta suposició? Disculpa, però no trobo els arguments enlloc. I si sents que ets l’únic que no entèn els acudits quan la resta de gent riu, potser sí que tens un problema de “connexió”, però al cervell.

    En definitiva, que aquesta crítica no té cap ni peus, però sí moltes faltes d’ortografia.

    PD: Per no agradar-te tant el seu humor, veig que 3 dels teus últims tweets s’assemblen sospitosament a acudits seus… Si us plau, sigues més conseqüent amb la teva opinió crítica i tingues una mica de respecte per la feina dels altres.

  3. yuri ha dit:

    Ara tingues el valor d’acceptar la crítica, o quedaràs en evidència (encara més).

    • funkyover ha dit:

      Gràcies per les teves paraules Yuri o uncorreuqualsevol.

      Primer de tot no he escrit cap crítica, ja que no sóc pas crític. Indico les meves opinions, i em sembla que vas una mica errat.

      I tant que hi ha públic que li agrada aquest espectacle (i en cap cas ho critico, com d’altres). Molta gent va a veure’l i és tot un èxit com ho he dit. En el meu cas no em va agradar, i prou.

      Sempre defenso que ha d’haver espectacles de tot tipus, i no hi ha un “teatre” bo o dolent. Com a molt: t’agrada o no. I jo vaig a veure moltes propostes diferents, i no em tanco a res.

      I has repetit dos cops el mateix, però per si de cas accepto les dues per si has copiat alguna cosa sense voler. A vegades pot passar

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s