Els terrats de Barcelona, han estat escenari de molts conflictes, d’amors furtius, miradors de la ciutat, jardins amagats a tothom, de roba estesa i revetlles com la de Sant Joan.
Tot un món que sembla que ha quedat en l’oblit dels ciutadans de Barcelona. Fins que han vingut la gent de Coincidències per donar un nou ús a aquest espai.
Ja estem en el meitat del festival d’aquesta primavera, i a poques propostes per finalitzar aquesta temporada de #TerratsenCultura. I una cosa tinc clara, la gent s’enamora de pujar al terrat i veure un altre concepte diferent de proposta cultural.
Ja he anat comentat que #TerratsenCultura és una de les primeres propostes que Coincidències en ha ensenyat. Utilitzar els terrats com espais culturals. Amb la intenció de reivindicar un nou espai d’exhibició cultural oberta a tothom.
I aquesta temporada hem tingut dansa (Microdansa al terrats), teatre (Que vaya bonito, Adela), música (Litus, tangos amb Sandra Rehder).
I encara tenim pendents un kabarett-Protocol (segur que sentirem a parlar molt), un espectacle familiar, poesia i una altra nit de música.
Tenim un mar de terrats per poder descobrir, i segur que cada un d’ells amb una proposta única per aquell espai. Pot ser un amb una coberta plana, o lleugerament inclinada, amb fils per poder estendre la roba o directament dins d’un pati interior.
D’irregulars i amb diferents mides, amb trencaclosques o amb teulades trencades. Qui sap! pot ser el següent #TerratenCultura on ens trobarem aviat.
L’únic que tinc clar és que ens allunyem per una estona del soroll de la ciutat i desconnectem de tots els problemes. Comença una nova proposta i tocant les estrelles, allí dalt a mig camí de la lluna, entre el cel i la ciutat, els terrats esperen la seva oportunitat de poder acollir una nova proposta cultural.
Retroenllaç: Terrats 2016 | Inquietuds