L’ultima notte del capitano

notter

Autoria, dramatúrgia i interpretació de
Felipe Cabezas.

Escenografia i vestuari d’
Isabella Pintani.

Co-direcció actoral de
Javier Villena.

Avui he anat a la Sala Fènix, una de les sales alternatives de Barcelona que em quedaven per assistir. I ho he realitzat amb una petita joia en el dia que es celebra la “Commedia dell’Arte”. Un gènere que sembla que atrau a la gent, però a l’hora de la veritat no és així.

Resulta que el 25 de febrer es celebra el Dia mundial de la commedia dell’arte (reconegut per la UNESCO) per otorgar a la commedia com Patrimoni cultural immaterial. I aquest cop la Sala Fénix vol compartir-ho amb nosaltres amb aquesta proposta.

Amb tot, a “L’ultima notte del Capitano” ens trobem com Felipe Cabezas recupera la màgia de les màscares i dels personatges de la Commedia.
Ens explica el final dels dies d’un actor, un gran commediante escriu a un mecenes per demanar feina. Com aquest captivador començament va endinssant-nos en la història del Capitano. Tot i ser dues parts força diferents, s’integren sense cap problema. Tenim la part del creador, de l’actor i director; i per l’altre costat la part del personatge.

Tot i fascinant les dues històries que s’expliquem, la trama del Capitano és realitza amb les màscares i els diferents personatges o estereotips. On veiem aquell to burlesc i sarcàstic.

M’he quedat fascinat amb les màscares, tant quan la veia posada i el treball actoral (fins i tot la doble personalitat que aconsegueix), com amb el joc que realitzava amb les mans i l’expressió que aconsegueix amb una ‘simple’ màscara.

L’únic que he trobat a faltar, és la utilització de les màscares. Amb el bon treball que he vist, m’ha semblat poc. M’haguès agradat poder veure en escena tots els personatges, totes les màscares i agafant el protagonisme. Tot i això, recomanable si es programa de nou.

És tota una declaració cap a la professió i a tot el que representa. Una experiència, que per ara no podrem tornar a veure, al ser una funció única. I és una pena!

segueix-nos al Facebook

Anuncis

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s