Mostra d’Igualada 2017

La Mostra.jpg

Del 30 de març al 2 d’abril es va celebrar una nova edició de La Mostra d’Igualada.

Un festival ple de propostes de teatre infantil, juvenil i familiar que va omplir la capital de l’Anoia. Vaig tenir la sort de poder assitir a diferents imprescindiles que es van presentar i d’altres que ja vaig poder veure amb anterioritat.

Espectacle de màgia amb “Viatge a la lluna” en un gran escenari i em va distanciar una mica. Una proposta que no em va trapar com “Denàrius Word”. Maure el dinosaure per a petits; on el bon treball dels actors i de les titelles em va agradar. I un Moby Dick que va ser l’espectacle que més em va impactar per tot el muntatge.

Anem a veure els primers espectacles que vaig poder veure o revisar a la Mostra d’Igualada.

RENARD O EL LLIBRE DE LES BÈSTIES”, Teatre Obligatori
Tot arribar del Camino de Santiago l’any passat vaig poder assistir a l’últim pase d’aquesta adaptació de l’obra de Llull al Teatre Lliure. I ara he pogut anar un altre cop a la Mostra d’Igualada. Una obra amb la signatura de Marc Rosich i amb la música de Clara Peya. Una galeria d’animals i d’humans que va fer la delicia de tots els assistents.

Amb el teatre ple vam poder veure com a partir de faules i de cançons ens explica als més petits i fins i tot els grans allò més bèstia dels humans.

“LIBÈL·LULA”, de Toti Toronell
Un teatre de fira, però no vull dir que no sigui de qualitat. Tot el contrari!!! En Toti Toronell ens ha presentat un univers artesanal i amb molta qualitat. Amb les seves mans, amb molta imaginació i un bon saber fer ens ha presentat aquest espectacle.

Amb poca paraula (em sembla que puc dir que no ha obert la boca en cap moment), amb molt llenguatge gestual i sempre amb el somriure com medi de comunicació ha arribat a tot el públic assistent. Em va emocionar a la Fira de Tàrrega i ara l’hem pogut gaudir a la Mostra d’Igualada.

“SILENCIS”, de Claire Ducreux
Una unió de dansa, teatre al carrer, humor i poesia. Ja vaig quedar enamorat a “Refugiada poética” a la Seca Espai Brossa i al Teatre Aurora quan la vam programar l’anterior temporada. A la Fira de Tàrrega vaig poder ser protagonista un dels cops que la vaig veure. I no puc estar d’incloure aquesta proposta com una de les millors de la Mostra d’Igualada.

Pren el temps d’escoltar el silenci i als pensaments barrejar-se, de veure ballar allò immòbil, de sentir-te de nou infinitament viu”. Una explosió… una pluja de cendres… l’homenatge a la vida d’un arbre que tremola i d’un rodamón que balla. “Silencis” és una invitació a respirar junts al ritme lent i profund de la vida… i descobrir què succeeix…“Silencis” és un solo de dansa, teatre-visual i humor pel carrer.

“AMIGOO”, de Mumusic Circus
Una nova proposta vista a la Fira de Tàrrega, ara a la Mostra d’Igualada. Ès un fragment de les vides d’un Home i una dona. Un circ entre dos. Trossos d’intimitat en una travessa gestual i musical vers el més sincer i profund d’un mateix. n home, una dona, un violí, una cadira i un contrabaix. Amb aquests elements han pogut realitzar un espectacle de màgia i emoció. Amb la Dansa i l’equilibri han realitzat amb la música com a element integrador un espectacle rodó.

Moments de deliri i bogeria entre balls i acrobàcies. Amb molt equilibri i incorporant elements sonors gravats en directe. Complicitat en estar pur, amb uns acords, unes frases i una mica de tocs tot amanit en loop han trobat un espectacle fresc.

“NÀUFRAGS”, de la Industrial Teatrera
Tot i la pluja que vam tenir durant la Fira, aquesta no va ser suficient per cancel·lar aquest espectacle. Es va poder veure, però en lloc del carrer a l’interior. Un joc, una trobada entre dues persones que comparteixen amb el públic les seves vivències.
Un petit homenatge als viatgers i amb una picada d’ullet als naufragis del dia a dia amb un punt d’humor. Un espectacle de carrer que vam poder gaudir-ne a l’interior i sense cap mena de perdua en frescor.

Sense text, amb gest, mirades i somriures per a tots plegats.

“A mi no me escribió Tennessee Williams”
Va ser l’èxit a la Fira de Tàrrega, una de les propostes que més va agradar en l’edició dels Terrats 2016 i ara a la Mostra d’Igualada. Poc a dir que no s’ha comentat, una visió crua i realista que em treu la llàgrima sense contemplacions. Això mereix molta vida i ens espais no convencionals i que podrem gaudr de nou en breu.

Un nova porposta que hem vist a La Mostra i que eren imprescindibles tot i no ser estrena Limbo. Una proposta arriscada de la Mostra conjuntament amb “A mi no me escribió Tennessee Williams”

segueix-nos al Facebook

Anuncis

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Cultura, Mostra Igualada, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s