#Sequenza, o la desestructuració d’una diva

sequenza.png

Sequenza, o la desestructuració d’una diva

Direcció:
Joan M. Segura

Repartiment:
Marta Fiol,
John Bates

Per motius tècnics no va ser possible veure aquest espectacle a l’Escola Eòlia. Aquest cop he anat al Teatre Romea a veure-ho i tot gràcies a la feina de la Fundació del Romea que ho ha fet possible.

I per començar, abans de l’espectacle hem tingut la presentació de Carles Canut. Ja m’han dit que la seva presentació no és part de l’espectacle (la veritat, tal com he comentat personalment a la Marta, penseu seriament tenir una presentació tant rodona a l’espectacle). En Carles ja ens indica que és una Diva i ens comenta que és un element únic i específic de l’òpera; i oblidem-nos d’altres Dives. Seguint per la desconstrucció i la definició en paraules de tothom. I el major exponent de la desconstruccció el tenim en el cuiner Ferran Adrià i la seva desestructuració de la truita de patatres (o truitada com ens va assenyalar)

El què he dit, un inici molt prometedor.

Poca informació teniem de l’espectacle. La veritat és que volia la sorpresa de veure què volien ensenyar. I el primer que ens adonem és la definició de l’espectacle en la definició que indiquen “espectacle multilingüe no recomanat per a amants de la música clàssica intransigents”.

Hem vist com la Diva de l’espectacle ha trencat tots els esquemes que tenim quan pensem en música clàssica i tot i començar amb un vestit de cua l’hem vist pujada al piano de cua com una desastrossa, juganera, comediant i en cap moment com una suggerent i seductora cantant. De les sabates de taló a la nuessa dels peus descalços i als peucs més estrambòtics i vermells. L’hem vist gatejar i de cul per descompondre tot el que teniem al cap d’una Diva de l’òpera.

Un cop vist i xerrat amb la Marta Fiol, el fet de tenir al Joan Maria Segura dintre d’aquesta proposta ja és un segell que podem trobar-nos una petita joia. Hem vist el que ha fet a l’Institut del Teatre amb els alumnes, i la unió amb Marta Fiol no podia ser menys. Parlant amb la Marta Fiol ja ens ha comentat que ha utilitzat repertoris poc coneguts pel gran públic. Amb un repertori rodó i que ens demostra que l’òpera no la trobem únicament al Liceo

No entro en el tema d’afinació o selecció de temes a l’espectacle. Com a profà en la matèria, l’únic que puc opinar és que m’ha agradat el plantejament d’aquesta proposta. Molt diferent al que he vist fins ara. I com a punt negatiu d’aquest projecte, si puc qualificar de punt negatiu és la lloc on s’ha realitzat. Hi ha propostes que s’han de gaudir en l’intimitat, en espais propers i Sequenza és un d’ells. Tot i estar a tercera fila i gaudir-ne al màxim, tinc la sensació que els de l’última fila no perceben tant bé com hauria de ser. Esperem veure com creix aquesta proposta i que teniu possibilitat de gaudir-la si encara no l’heu vist. Segurament és una proposta per degustar-la al vestíbol del Romea.

segueix-nos al Facebook

Anuncis

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Concerts i Música, Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s