White Rabbit Red Rabbit

TEATRE-BARCELONA-White_Rabbit_Red_Rabbit_BARTS-390x560
Repartiment:
Àngel Llàcer,
Jordi Basté,
Clara Segura,
Nora Navas,
Bruno Oro,
Berto Romero,
Silvia Abril,
Àngels Barceló.

Dramatúrgia:
Nassim Soleimanpour

Un intèrpret. Un obra teatral. Cap director. Cap assaig. Cap informació. No pot buscar res a google. No pot parlar amb ningú que ja hi hagi passat. No pot parlar amb ningú que l’hagi vist. Només es compromet a una sola cosa: Un cop comenci, arribarà fins el final. Sigui el que sigui que demani el text. El que sigui.

Amb aquesta informació, o millor dit desinformació es presenta “White Rabbit Red Rabbit“. No pot tenir millor markèting per vendre una proposta teatral, un monòleg o un joc a dalt de l’escenari.

Sembla que en lloc d’anar a veure a escena una obra o la lectura d’un text, ens trobem en un joc on has d’entrar quan ja comprem l’entrada. Mirar de no saber-ne res de l’obra, ni per on aniran els trets. Un markèting perfecte, ja que no saps si l’autor és fals i tot emboltat de misteri. Un facebook, fotografies que ja em fan dubtar de tota credibilitat. O potser no!

A la sortida de l’obra, el primer que m’ha vingut al cap van ser dues pelicules. Una “Testigo de Cargo”/Psicosis on al finalitzar (o a la presentació ) la pel·licula sortia Alfred Hitchcock demanant al personal que no expliqués el que habia vist per preservar la sorpresa final en tots dos casos.

I una referència cinèfila addicional. Quan surts de veure una pel·licula de Woody Allen, no tens al cap aquell moment de “l’he pillat volia explicar-me això i he estat prou llest per adonar-me sense que ningú m’ho digui”. Doncs aquí igual, molta gent va sortir amb “ostres el conill fa referència a …”

Jo he tingut la sort de poder assistir a la funció amb Àngels Barceló. Sort? Doncs sembla que si! Segons les informacions no oficionals i pel boca-orella que m’ha arribat (i sense spoilers) la paraula que definia la funció era decepcionant. Com a mínim vaig tenir sort, ja que va ser amè. Va aconseguir l’atenció durant una hora, però amb moments on volies desconnectar. Vam tenir la sort que la gent que va pujar a l’escenari ho va fer prou bé.

 

 

Anuncis

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s