Fun Home

Fun home.jpg

Fun Home

Direcció:
Daniel Anglès

Repartiment:
Daniel Anglès,
Mariona Castillo,
PIlar Capellades,
Clara Solé,
Julia Jové,
Marc Andurell,
Lara Kate Albertos,
Noa Flores,
Mariona Lleonart,
Ferran Alegre,
Aleix Colomer,
Daniel Pérez,
Miquel Camps,
Jan Gavila,
Stel·la Tarradellas.

Vam assistir a una doble estrena, primer de Fun Home i de la proposta de Onyric que vol oferir-nos una nova experiència en el teatre musical.

Si fem una petita història de Fun Home, tenim com a base un còmic dibuixat i escrit per Alison Bechdel com adaptació de la seva propia història. De l’èxit va poder saltar a Broadway i ara a Barcelona. A més, és el primer músical de Broadway amb una protagonista lesbiana (preparem-nos que la comunitat LGTBI+ puja amb força als escenaris barcelonins, no us perdeu el següent enllaç).

Els que ens agrada el teatre musical estem de sort. Tenim actualment al teatre Condal una obra per assaborir una i més cops.  Aquest músical no el coneixia fins fa poc, setmanes abans vaig començar a escoltar les seves cançons i em vaig anar enamorant de mica en mica.

Tenim un musical atípic, tant per la temàtica com per tenir-ho tot enllestit en un únic acte sense que gruinyoli res. Amb la veu d’Alison, veiem com va passant per diferents èpoques del seu passat  com a nena i també com una adolescent per poder anar entenent la seva propia realitat.

Hi ha moments que sense voler t’emociones (el número on Alison i el pare volen descobrir les cartes de la seva vida, i al final el temor és més gran), altres que et diverteixen (el número a l’estil de Jackson Five) i fins i tot  plorar (quan el pare decideix que la sortida és el suïcidi).

I si parlem de l’escenografia, s’ha de dir que han fet un escenari ple de gom a gom. Que de mica en mica es van descobrint com diferents espais on ocorre l’acció i que sembla el ordre/desordre que tenim al cap. Fins i tot en el moment que surt el camió que acaba amb la vida del pare (s’ha de dir que no es un spoiler al indicar-se a l’inici de la funció)

Parlar del càsting és difícil, han fet un treball minuciós per trobar a tots els personatges amb grans veus. No estem acostumats a veure un espectacle amb nens i en els seus números músicals podem gaudir-ne. Daniel Anglès com a director de l’espectacle i com a progenitor. Les 3 protagonistes amb el mateix personatge (Alison Bechdel), encantadores. Una magnífica Mariona Castillo, que cada vegada que la veig m’enamora (en breu de nou a Les dones de Guido Contini al Teatre de l’Aurora).

segueix-nos al Facebook

 

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre, Teatre Musical i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s