L’omissió de la família Coleman

cartell-lomissio-de-la-familia-coleman-teatre-romea-barcelona-biel

L’omissió de la família Coleman

Direcció:
Claudio Tolcachir

Repartiment:
Roser Batalla,
Bruna Cusí,
Josep Julien,
Francesca Piñón,
Vanesa Segura,
Ireneu Tranis,
Sergi Torrecilla,
Biel Duran

Dia d’estrena al Teatre Romea, dilluns ple de gom a gom espectant de veure l’obra de Claudio Tolcachir traduida al català.

La revisió d’aquesta obra que ha estat tot un èxit al món, sembla necessària. Possiblement la traducció de la mateixa treu una mica la part emocionant del teatre argentí, la força dels seus actors i de la seva empemta. Però amb tot, els seus elements tenen un engranatge perfecte i fa que tot funcioni correctament.

L’obra és un remolí d’emocions que ens engoleix des de l’inici de l’obra. Baralles, brega amb moments familiars que ens mantenen alerta en tot moment. Una obra coral on veiem la natularitat (possiblement en català perd la part més punyent que es podria veure en la versió argentina) que ens atrapa des de l’inici.

Com en les diferents obres argentines que he pogut veure (no he tingut la sort de veure tantes com voldria), els diàlegs s’ensopeguen per atrapar l’espectador i podem pasar del somriure, a l’emoció, a la sensació que Claudio sembla voler traslladar-te en aquell moment sense cap mena de problema.

Sense problemes anem reconeixent als diferents personatges de l’obra i veiem com els diferents actors i actrius van fent-se seus els personatges. Però en aquest punt, he de fer una petita apreciació; felicitar el bon treball que Sergi Torrecilla realitza amb el seu personatge. Podem dir que esta espectacular. Segurament (amb el de l’avia) és la perla de l’espectacle.

L’escenografia ens va anar introduint en els seus espais sense cap tipus de problema. La veritat és que en la meva butaca no vaig tenir problemes per seguir la funció, però si que puc comentar que segons on estem asseguts possiblement la visió dels protagonistes ens pot quedar amagada (sobretot quan l’acció transcorre a l’hospital)

Vaig poder sortir del teatre amb un bon sabor de boca, a la sortida del mateix (com sempre) ens vam quedar per comentar l’espectacle i sembla que teniem un 50%  aquests cop va agradar a tots la versió realitzada. Fins i tot, veus discrepants per la necessitat de traduir el text sense ser de menester al conèixer el castellà sense problema.

Només puc dir que L’omissió de la família Coleman és una obra que hauriem d’anar per gaudir-ne. Una obra que en estones podem riure i d’altres on podem veure fins on arriba la penúria de la nostra societat (ja no sé si dir directament roïnesa ) segons com se’ns presenta el les diferents accions que realitzem o les que indirectament realitcen els altres per nosaltres.

segueix-nos al Facebook

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s