Una dona en el mirall

Mirall.jpg

Una dona en el mirall

Direcció:
Denise Duncan

Repartiment:
Anna Farriol,
Anna Massó

La setmana passada vaig poder assistir de nou a la Sala Atrium, una d’aquestes sales que anem amb fé cega veient que té una linea de programació que podem assistir sense cap temor. Aquest cop hem assistit a veure Una dona en el mirall.

Aquest cop l’obra que ens presenta la companyia La Pulpe Teatro amb Anna Farriol i Anna Massó, ens presenta un viatge al present i al passat amb una mirada amb veu de dona. Ens situem en una societat de la postguerra (2ª Guerra Mundial) i el temps modern.  A partir d’aqui veiem la relació de quatre dones intenten avançar en el temps que han viscut i amb el pes que tenen del seu passat.

L’obra, a més de ser dues històries que ens van explicant, és una visió amb una mirada femenina és una reflexió de com s’ha vist la dona en la generació de la postguerra i com veiem a la dona en la societat actual. I a partir dels diferents punts de vista en les diferents èpoques, veiem que no han canviat gaire; tot segueix igual. El mirall que és veuen les protagonistes fan un viatge en el temps (cap al passat i el present) per deixar la petjada suficient entre dues àvies i dues nétes.

Amb la dramatúrgia de Denise Duncan i sota la seva direcció, podem veure a Anna Farriol i Anna Massó en difents moments i espai (com si fossin flashbacks del nostre passat) i entrecreuant la història magníficament. A més les dues actrius tenen un canvi constant de papers que resulta hipnòtic.

Aquesta obra és d’aquelles que et conquista de mica en mica i va complaent tal com vas veient la història de les quatre noies. Tal com vaig comentar una vegada que la vaig veure:

la historia de quatre dones unides per la línea temporal i entrellaçades per uns fets del passat. Una obra que sedueix pel seu relat i la naturalitat de les seves actrius, a la

No us ho penseu gaire i aneu a veure “Una dona en el mirall” a la Sala Atrium.

 
segueix-nos al Facebook

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s