Coplas por Ocaña

22.COPLASOCAÑA.jpg

Coplas por Ocaña

Joan Vazquez

Artista convidat
Denis Fischer

Direcció de escena i textos
Marc Rosich

Direcció musical i arrengaments
Marc Sambola

(Fotografia Isaias Fanlo)

Aquest cop puc dir que he estat un privilegiat per veure aquest espectacle, ja que Opera de Butxaca ha indicar a començaments de novembre una funció única de “Coplas por Ocaña” aquest dijous 22 de novembre al Goethe Institut de Barcelona. I les invitacions es van exhaurir en poques hores (una de les primeres recomanacions és seguir al Twitter a @OBNCreacio – Opera de Butxaca).

A més hores abans em vaig assaventar que Denis Fischer (actor i cantant en l’espectacle “Ocaña Köningin der Ramblas” al Neuköllner Oper de Berlin) era un dels convidats a l’espectacle. I amb un nou convidat al públic assistent, el dibuixant i amic personal de Ocaña, Nazario ens va acompanyar.

Ocaña torna de nou a arcelona, aquest cop de la ma de l’actor i cantant Joan Vazquez i de la guitarra de Marc Sambola. Amb un recital de coples que anaven que unien les paraules d’Ocaña amb veu de Joan.  Tatuaje, Ojos verdes, Y sin embargo te quiero , van anar intercalats amb les diferents paraules explicant la relació d’Ocaña amb la Barcelona de la repressió.

Una història que combinava l’excentricitat,, la resaca, el sexe, la provocació i l’esperit reivindicatiu d’Ocaña en una Barcelona underground, de la Barcelona de la transició. Ocaña que va ser impulsor del #Queer abans de la definició de la mateixa paraula. Si en la seva época va provocar admiració davant els canvis, la democràcia i la nova llibertat ara amb aquest espectacle aquesta admiració encara augmenta més.

Entre les cançons i la transformació de Joan Vazquez, en Marc Rosich ens fa una visita a la figura d’Ocaña. A més, tal com he comentat, en aquest recital hem tingut convidat a l’artista alemany Denis Fischer en la peça que actualment es representa a Alemanya convertit en l’Ocaña alemany.

Ara més que mai, LA OCAÑA la tenim més viva. És un bon moment per recuperarla i veure com la seva deshibinició va crear un estil que avui en dia encara provoca. Aquell esperit exibicionista encara persisteix.

Tot un plaer d’espectacle que volem tornar a veure el més aviat possible.

segueix-nos al Facebook

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Concerts i Música, Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s