Broadway a cappella

8.Broadway.jpg

Broadway a cappella

Direcció:
Gerard Ibáñez

Repartiment:
Víctor Arbelo,
Juli Algar,
Paula Costas,
Raimon Ferrer,
Noelia Gómez,
Mikel Herzog,
Raquel Jezequel,
Edgar Martínez,
Xai Navarro,
Sara Pi,
Nerea Royo,
Marta Trujillo,
Davebat Box.

Dimarts al vespre, assistim a la nova proposta del projecte Onyric i el nou recital de cançons del teatre musical aquest cop interpretat a tretze veus .  Tal com diuen és una proposta per sacsejar els nostres sentits i a més cridar l’atenció als joves per assistir al teatre.

Broadway a cappella és l’unió de música a cappella i teatre musical, que hem vist al Teatre Condal dins de la programació del projecte Onyric.

En aquest cas ens trobem amb una proposta que uneix els musicals més coneguts amb un estil de música totalment diferent. En presenten les cançons dels diferents musicals amb una nova visió i molt recomanable pel públic jove.

Tal com diuen, aquest espectacle és en directe i totalment a cappella. Han  fet uns arrenjaments de música pop per apropar-ho a més públic amb els acords vocals tal com un Beatbox. Han utilitzat aquest tipus de cappella molt més popular (utilitzat en el hip hop o rap) que va acompanyant amb aquest ritme a la resta de veus contribuint a un petit acompanyament.

Fem un salt per diferents musicals, de Grease a Dear Evan Hansen,  de The sound of MusicWicked, Els Miserables, El fantasma de l’Òpera,… Tenim uns 75 minuts per jugar a veure els diferents musicals que tenim.

Han dut a terme una bona selecció dels musicals a representar, ja que són prou coneguts pel públic i amb petits canvis que han realitzat hi ha moments que et resulten totalment diferents. Les veus, gran protagonista d’aquest espectacle, són fantàstiques tot i que a vegades queden eclipsades per aquest beatboxingque no para en tot moment i que a vegades queda amagant les veus. Al meu parer, s’han excedit en la utilització d’aquest recurs.

Possiblement tinc la idea d’un grup a “Cappella” dels clàssics, si no heu vist en directe a The Manhattan Transfer que ens va visitar fa unes quantes dècades, al desaparegut “Al Jarreau” o  Bobby McFerrin que és molt més que el seu conegut “Do not Worry, Be Happy”.  Aquests són els referents que tinc, sense escapar-me del “scat” que és un altre tema a part.

segueix-nos al Facebook

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Concerts i Música, Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s