La soledat del #CaminodeSantiago amb la #RiuadadeNassos

Fer el Camino de Santiago a soles? És aquell punt en què tot són dubtes raonables de fer-ho o no.

És una pregunta recurrent: “vull fer el Camino de Santiago però no coincideixo en dates amb amics / familiars em va llançar a fer-ho per mi mateix?” o a vegades no saps si és necessari fer-ho amb algú. O d’altra banda, “vull viure l’experiència i conèixer gent nova; faré el Camino i possiblement abandonaré avorrit a la primera de canvi?

En el meu cas, no tenia a ningú amb qui anar a fer-ho, però tenia la necessitat de fer-ho. I per ara, aquest és el tercer Camino Francés que faig, el 7è any en 3l Camino, el primer que faig d’una tirada i a més el 5è amb el repte solidari #RiuadadeNassos ;🔴)

En el meu cas, el fet se fer-ho sol no era una decisió realitzada, era una realitat al no tenir a ningú a qui preguntar si vols acompanyar. La soledat és un estat que m’acompanya sovint i durant anys i no és un obstacle per realitzar coses.

Durant el Camino, ja diuen que no vas mai sol o sola, i és veritat. Però sovint vas acompanyat ej silenci i la soledat t’envaeix en qualsevol moment. I és llavors quan comencen a sortir totes les pors que ens acompanyen durant anys. I així ha estat sempre en els meus anys al Camino. M’han servit pwr poder pensar i decidir coses impotants que necessitava realitzar.

Decisions sobre seguir amb la parella, sobre la feina,.. decisions que moltes vegades ja les has decidit fa temps però a vegades no fas realitat per altres temes.

I aquest any, tornem de nou i amb dues decisions difícils que m’han acompanyat durant força temps.

El primer que he de fer quan arribi a casa, és afrontar-me al malson que de petit m’ha acompanyat i un cop parlat amb un periodista abans de marxar, decidir a denunciar-ho. El recolzament familiar ja el tinc.

Si la #RiuadadeNassos i el somriure d’un nen em semblen tant importants és pwr haver oblidat el meu somriure i més d’una dècada.

L’altre decisió està al cap i donant voltes i voltes a donar per finalitzat o aparcat momentàniament un projecte on ja no gaudim con abans.

segueix-nos al Facebook

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Camino de Santiago, Varis i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s