Assaig sobre la lucidesa

Assaig.jpg

Assaig sobre la lucidesa

Teatre Akademia

Direcció:
Roger Julià

Repartiment:
Elena Fortuny,
Marc Pujol,
Xavier Casan,
Xavier Torra,
Júlia Santacana

Autor:
José Saramago

Si la primera novel·la “Assaig sobre la ceguesa” era una crítica a la societat, aquesta segona part “Assaig sobre la lucidesa” és una bona puntada de peu a la democràcia. En contra de la democràcia, la protesta i la indignació d’un poble que, més que mai, el podem veure en la nostra història recent.

Parlem de l’enfrontament de la democràcia política i els ciutadans. En unes eleccions municipals d’una ciutat X hi ha una gran abstenció (60% que vota en blanc) i en una segona volta es repeteix amb més del 80% de vots en blanc. Llavors el Govern reaitza mesures repressives: la censura, l’estat de setge, l’estat de guera … fins a trobar a un pobre ciutadà que és l’acusat de provocar aquest en blanc. La víctima resulta ser la protagonista de la primera novel·la.

Encara que en l’actualitat, si aquest fet es presentés a la nostra societat molt probablement hagués seguit un rumb totalment diferent al que hem vist en l’obra. Però ens fa pensar en tot moment en el nostre sistema actual. I en l’obra ens situa en diferents decisions de l’Estat, la seva actuació i el seu resultat que pot semblar que mai es podrien donar en una societat com la nostra. O possiblement si?, I alhora molt pitjor del que inicialment ha pensat Saramago.

La posada en escena és un cuadre cru, de color pissarra. Tal com va avançant l’obra, veiem que aquest cuadre negre es va omplint de paraules, frases i dibuixos referent al que succeeix en tot moment. És un collage que t’atrapa en la primera línea que dibuixen i que és constant en tota l’obra.

El treball dels actors genials. S’ha de dir que els personatges dels polítics i la periodista són els més agraïts en tot moment. Els fan molt propers i a la vegada amb una intensa sensació de rebuig. Un bon ritme durant tota la funció que s’ha vist incrementada amb un magnific joc de llums.

La intenció inicial era anar a veure aquesta obra fa una setmana, volia veure l’obra i a més poder assistir al col·loqui amb la companyia i amb Jumon Erra (encarregat d’entre altres, de l’adaptació). No va poder ser, i al final una setmana més tard he pogut assistir. Em sembla una bona obra, i que per els dies que vindràn molt recomanable per anar-hi a veure i parlar-ne per tot arreu.

El públic entregat en tot moment, amb aplaudiments espontanis i alguna sorpresa durant la funció. Ha estat una obra que t’atrapa d’inici a fi i que de mica en mica vas veient connexions en la nostra realitat actual. Surts de la funció amb ganes d’explicar-ho, de veure la relació entre ficció i realitat que perceps entre l’obra i els dies actuals.

 

segueix-nos al Facebook

 

 

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s