Rebota, rebota y en tu cara explota

REbota.jpg

Rebota, rebota y en tu cara explota

Teatre de l’Aurora

Direcció:
Agnès Mateus,
Quim Tarrida

Repartiment:
Agnès Mateus

Il·luminació:

Carles Borràs

Assistim al Teatre Aurora d’Igualada, i aquest cop amagat darrera d’una màscara per formar part d’aquesta obra. Una reflexió descarnada sobre la violència de gènere i la passivitat social. Un espectacle de denúncia per començar a dir les coses pel seu nom, per vèncer la por. Contra els tabús contemporanis i la nostra hipocresia.

El primer que he de dir que per poc no em perdo aquesta obra. Entre que voliem portar-la al Teatre de l’Aurora i per un motiu o l’altre creia que al final no la veuria, va ser tot un esclat d’energia veure que arribaria aquest moment.

Difícil comentar l’opinió d’aquest treball, aquest divendres la vaig veure “veure” i tornarem aquesta nit i demà a la tarda. Aquest cop, em van trucar per poder anar les tres sessions que vam realitzar i ajudar en el muntatge de l’obra. Millor dit, em van indicar si podia assistir i participar en l’obra (i sense text, llavors no tinc cap mena de problema).

El primer que s’ha de dir es que no es una obra fàcil. No és convencional, ja que és una performance en tota la seva definició. És una denúncia d’inici a final,, però com t’ho explica entre somriures i tot, no vas veient “l’ostia” que et vindrà al final de la funció.

L’Agnes Mateus i el Quim Tarrida han parit aquest espectacle des de l’inici del 2017, quan es va germinar el projecte inicial per presentar-ho i treballar-hi durant quasi 1 any al Graner i a la Nau Ivanow. Ara, ja ha voltat i la propera setmana es veurà a França i d’altres llocs.

La primera part poc puc indicar, ja que era al darrera i únicament podia escoltar la primera part, fins que faig acte de presencia.  Sóc l'”home purpurina“. que assisteix quan fa referència a les princeses Disney donant la part “infantil” i la part més real d’aquestes princeses i personatges.  Però hem de pensar que aquí han vingut a parlar de l’assassinat de dones, de com continuem amb el masclisme, el patriarcat i com els homes continuem defensant-nos (i justificant) davant algunes actituds i situacions.

En aquesta obra hi ha una part de militància per no silenciar ni oblidar tota la violència que podem veure a les noticies i que oblidem en uns minuts (el moment final queda refletit quan hi ha la llista de dónes, nenes i nens morts durant els últims anys ).

Una obra clara, directe i que Agnès Mateu ens presenta a l’escenari cercant els límits de l’expressió (el meu moment final, el ventriloc,…) que tant necessari és aquests dies.

Rebota, rebota és un espectacle valent i que va molt més enllà de la simple denúncia i que tothom, TOTHOM hauria d’anar a veure’l

Us recordo que avui i demà el veurem al Teatre de l’Aurora.

 

segueix-nos al Facebook

 

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s