Rita

Rita.jpg

Rita

Sala Beckett

Autor:
Marta Buchaca

Direcció:
Marta Buchaca

Repartiment:
David Bagés i
Anna Moliner

Assistim a una nova estrena aquesta setmana, aquest cop Rita de Marta Buchaca. Es va estrenar als Terrats de Coincidències amb molt èxit i com una de les obres de la temporada. I ara la tenim aquest començament de novembre a la Sala Beckett

Rita és una obra que ens parla de la família, de la relació entre germans i la relació entre mare i fills. Amb petites escenes que duren pocs temps ens va explicant la relació entre dos germans, Toni i la Julia. En aquests curts ja ens diuen que la Julia no és capaç de prendre decisions, la delicada situació de la mare, la relació de parella de cada germà- I de mica en mica ens anem situant en la vida de tots dos.

A partir d’un fet puntual que descobrirem en pocs minuts i després dels somriures inicials, ens veiem que han de prendre una nova decisió com és decidir que fem amb la mare que té Alzheimer.

Parla amb una mica d’humor de l’eutanàsia, de la mort. I ens fa riure i emocionar en parts iguals. Parlem sense embuts de l’eutanàsia, amb la finalitat d’evitar un patiment insuportable a la persona. Sempre hi ha un vincle directe i a la vegada immediat entre l’acció i el sentiment.

Durant els últims anys sempre s’han vist nombrosos debats sobre la forma d’actuar davant els malalts terminals o en processos irreversibles que demanen morir per evitar el sofriment i no viure la fase més degradant de segons quines malalties. Però en aquesta obra tracta sobre com plantejar-ho les persones que haurien de pendre la decissió final.

Tant el David Bagés com Anna Moliner estan  fenomenals. He pogut riure i plorar amb ells en aquests 80 minuts o 90 minuts que dura l’obra. M’han fet riure i emocionar com poques vegades.

Tal com vaig dir al sortir de la Sala Beckett, poseu-vos les piles i aneu a veure-la sense cap mena de dubte.

 

segueix-nos al Facebook

 

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Rita

  1. Retroenllaç: Pols a la memòria | Inquietuds

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s