Decadència

Decadencia.jpg

Decadència

Teatre Aurora

Direcció:
Glòria Balañà Altimira

Repartiment:
Carles Martínez,
Míriam Alamany

Autor:
Steven Berkoff

Traducció:
Neus Bonilla,
Carme Camacho

Helen és una dama de l’alta burgesia que té Steve com a amant, un vividor fill també de família de classe alta. Steve està casat amb Sybil, una nova rica que vol venjar-se d’Steve des que s’ha assabentat de la seva infidelitat.

A partir d’aquestes dues parelles es retrata de forma satírica, amb molt humor negre la classe alta de la nostra societat. Tot amb un to molt irònic, amb paraules que per alguns assistents van semblar una mica grollera (quina pell més fina) i amb versos i una sonoritat que ens va complaure.

Carles Martínez i Míriam Alamany són els interprets d’aquesta proposta, i es nota que s’ho passen bé. Tot i que porten poques funcions, hi ha molta química i es nota en la seva sensualitat a l’hora de recitar el text.

Segons ens van comentar al col·loqui posterior de cada divendres, l’obra està escrita en vers i en la seva traducció s’ha deixat així amb unes rimes que poden semblar ridicules i fàcils, però que enfaticen aquest punt que volen aconseguir per la crítica de la societat.

Dos actors que amb molta gestualitat ens explica una realitat política i a la vegada social d’una realitat que després de molts anys després de la seva estrena encara té molta vigència.

Dos actors en l’escenari que es dupliquen en dues parelles i que tal com es va comentar en el col·loqui posterior es va comentar, a vegades és dificil entrar-hi en aquest joc si no estàs força atent (però que no fa perdre’t en la història). Hi ha moments de sorpresa que t’obligues a no aturar-ne la funció per l’aplaudiment entre algunes de les escenes que podem veure fins a la part final de l’obra.

Tot i ser un espai que sembla despullat (i dic expressament que “sembla”), només una butaca en el centre de l’escena, un magnífic cuadre regnant tot l’escenari i un vestuari d’elegància clàssica una mica passada de volta envolten un estil adient pels diàlegs picants, en vers, que ens convoca al riure i a la vegada a la reflexió.

Amb l’escenografia tothom va quedar sorprès i a la vegada xocant per el “cuadre” que tenim en la sala.

Vaig sortir molt agraït de veure aquesta proposta a Igualada i em vaig excusar per no assistir a la representació que es va poder veure en un dels Dilluns Kabrota que hi ha a igualada.

Ara, si no l’heu vist a Igualada, podreu veure-ho a Barcelona. I no dubteu anar-hi, que segur que tindreu una bona trempera teatral.

segueix-nos al Facebook

 

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s