Cobertura

cobertura.jpg

Cobertura

Teatre Romea

Direcció:
Clara Segura

Repartiment:
Bruno Oro,
Clara Segura

Idea original:
Bruno Oro

Dramatúrgia:
Bruno Oro,
Alejo Levis

Ja m’entendreu al final de tot quan estic parlant de vins en lloc de teatre, i no és que m’he pres un parell de copetes de vi per anar a veure una obra de teatre.
A vegades el teatre és com el vi.

Podem tenir vins blancs, rosats i negres, de criança i bones reserves. Moltes vegades un vi de taula pot ser una bona opció. Entre la varietat podem escollir, i de vegades d’un bon raïm ens surt un vi avinagrat per estar picat. Així he vist l’obra d’avui, un Vinagre protagonitzat amb bon raïm i poc més.

Si heu vist el programa Vinagre que fa uns anys van protagonitzar Bruno Oro i Clara Segura, per aquí van els dards. Vinagre consisteix en una sèrie de personatges més o menys fixos que protagonitzaven Bruno Oro i la Clara Segura. He vist alguns d’aquests episodis, possiblement veig una mica més de sentit l’obra que he vist.

Com un petit documental, comença la funció i amb una història amb flashbacks i petites píndoles humorístiques, tenim diferents personatges presentat per ells dos. I com he comentat, al final amb els actors que hem vist en millors obres de teatre, actualment han fet un vi picat, que per a mi no ha tingut gens de gràcia tot i les ganes que tenia de riure. L’humor, a vegades, costa molt més connectar i els millors humoristes i pallassos ja ho diuen “és més fàcil fer plorar que riure”.

La sinopsis segons comenten és el d’un director argentí que rep un homenatge per una pel·lícula, segons sembla un hit-wonder, amb a seva parella que va emergir com estrella. A partir d’aquest retrobament, es veu com ha anat aquests anys en el declivi/éxit.

Però intentaré ser una mica positiu. A mi no em va agradar, però he de dir que el públic assistent i que tenia al costat va riure amb ganes. Acudits que no els hi veia la gràcia, van estar els més aplaudits. He de confessar que aquells que el públic va rebre d’una forma més freda, van ser els que van fer treure un petit somriure.

Van rebre un fort aplaudiment per part del públic que tenia al costat, a més un públic jove que van estar rient amb molts dels personatges. Crec que si vau gaudir de la sèrie Vinagre, possiblement entrareu en aquest humor.

Aquest cop no puc dir per experiència personal que aneu a veure-ho ja que ho passareu bé, com a molt us puc dir que aneu, probeu i digueu la vostra si us ha agradat. Com amb el vi, hi ha que ens agraden els vins negres, d’altres els blancs, els dolços,… que no quedi per una gran varietat.

segueix-nos al Facebook

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s