Germanes

Germanes.jpg

Germanes

Teatre Tantarantana

Companyia:
Arsènic Creacions Tantarantana

Direcció:
Roberto Romei

Repartiment:
Lluïsa Castell,
Mónica López

Autor:
Wajdi Mouawad

Traducció:
Helena Tornero


Tornem al Tantarantana amb un text de Wajdi Mouawad, un autor que vam conèixer gràcies al treball de la Perla 29 i que hem vist un munt d’obres seves. Des d’aquell mític “Incendis”, sembla que tenim una proposta anual de Wajdi a la cartellera de Barcelona.

Apropar-se al Tantarantana i veure que omplen la sala, vulguis o no t’omple d’alegria al veure que la gent assisteix al teatre quan la proposta val la pena.

Una dona, experta en mediació de conflictes, condueix durant una tempesta de neu en direcció a Ottawa, on ha de pronunciar una xerrada. El seu compromís i les difícils condicions meteorològiques l’obliguen a aturar-se en un hotel. Sola, en una deshumanitzada habitació ultra tecnològica, es qüestiona a si mateixa i el rumb que porta la seva vida….

Aquest cop parlem de com volem expressar les coses. Necessitem un altre tipus de comunicació amb el món exterior per a deixar de pensar amb el llenguatge actual les coses que volem expressar.

A vegades les coses no surten com volem o ens sentim, i ens impulsa a fer alguna cosa per resoldre el problema o canviar aquesta situació difícil. El risc d’expressar-se de manera inadequada.

En aquest cas ens trobem amb dues històries que s’han agrupat en aquesta obra. Per una part l’inici amb Mònica López. Segurament la part del text que més m’ha agradat, amb un punt d’humor ens explica aquesta necessitat que tenim per explicar-nos. La segona part, o història, es reprèn amb una gran Lluïsa Castell que encerta en el to però la seva història no m’atrapa tant.

La primera part ens parla de Geneviève, interpretada per Mònica López. Una experta en conflictes internacionals que per culpa d’una tempesta ha d’estar a l’habitació 2121 d’un hotel i llavors no és capaç de portar a bon port un petit conflicte.  A partir d’aquí veiem els seus conflictes anteriors per diferències culturals i d’idiomes, socials.

La segona part, la de Layla (per una magnífica Lluïsa Castell) ens parla d’un altre conflicte. La relació amb el seu pare, que és més difícil del que sembla inicialment.

La comunicació amb nosaltres mateixos, el nostre interior, amb la resta de la gent que ens acompanya i fins i tot amb  l’assistent de veu és la part essencial d’aquesta obra.

Les dues actrius estan magnífiques en el seu paper. I el moment audiovisual inicialment creia que no feia falta per explicar segons quines sensacions o moviments, però al final ho acceptes i agraeixes per entrar en segons quins detalls.

Sembla que les entrades exhaurides poden estar a l’ordre del dia aquests dies de funció. O sigui que no espereu als últims dies per assistir al teatre i aneu cap al Tantarantana.

segueix-nos al Facebook

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s