Todas las Flores

Todas las Flores

Direcció:
Bàrbara Mestanza

Repartiment:
Laia Alberch
Maria Hernández
Júlia Molins,
Georgina Latre,
Sandra Pujol,
Carla Tovias

Quantes ganes per tornar al teatre. Han passat moltes setmanes i tenia ganes de tornar a una sala a Barcelona (per ara he anat a Igualada, Esparreguera i al Castell de Montjuïc) però volia seure a una de les butaques de la ciutat #OmplimElsTeatres és el que hem de fer.

The Mamzelles no van poder estrenar-ho al mes de maig, però ara és l’obra escollida per obrir la temporada 2020-21 de la Sala Beckett. A més ha estat l’obra escollida per estrenar sala de teatre aquesta temporada a Barcelona.

S’ha dir dir que és un muntatge que s’ha firmat conjuntament per la Laia Alberch, Judit Colomer, Bàrbara Mestanza i Carla Tovias. Han estat la companyia resident i que no ho ha tingut gens fàcil per poder estrenar.

S’ha de dir que és una obra que parla de feminisme i de la identitat. Però queda molt difús amb els altres començaments i fils que va deixant.

Comencem amb les actrius a escena i diferents formes d’afrontar la realitat segons cada un dels personatges. Per aquesta part molt bé. Però llavors veig que es van desenvolupant altres històries i sembla que no queda en cap en concret.

Possiblement vaig errat i la denúncia inicial queda una mica soterrada per les altres històries. El d’un convent/església laic on acullen aquelles dones embarassades que donen a llum d’ací a poc temps  amb una crítica a la implicació per part dels homes.

Però llavors s’obre el meló i deixa molts fils,  a parer meu, que no acaben d’ajudar en aquesta denúncia o crida (mai millor dit) de la lluita feminista.

En aquesta part sembla que hi ha un fil per aquells nens nascuts i directament venuts a famílies en millor posició; però més tard dona la sensació d’anar per un camí diferent, la dels fills morts i enterrats en aquest convent apartat.

Més tard veig que sembla que hi ha un trastorn apocalíptic, una plaga que acaba amb els animals i posteriorment amb la gent. Aquestes noies tancades i no s’adonen del que succeeix a fora.

I al final cap a un nivell més tràgic sembla que hi ha un cementiri de criatures ajudat per l’escenografia. Hi ha qui veu criatures/ossos o directament neu. Aquí hem tingut varietat d’opinions a l’hora de sortir i fer un petit postfunció entre alguns dels assistens.

Com dic, hi ha moments que he connectat, que he vist aquesta denúncia cap al patriarcat, cap a la dominació per part dels homes però que han quedat diluïts per les altres històries comentades.

En general m’ha semblat una proposta interessant. Proposta escènica molt ben encertada i amb ajut d’una llum adequada per cada moment

riuada2

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s