Smiley, després de l’amor

Smiley, després de l’amor

Teatre Aquitània

Direcció:
Guillem Clua

Repartiment:
Albert Triola
Ramon Pujol

Dramatúrgia:
Guillem Clua

Dirección tècnica:
Arnau Planchart

Escenografia:
Sergi Corbera

Il·luminació:
Arnau Planchart

Aquest cop al teatre Aquitània, tot són nervis. He vist Smiley diferents cops a la Sala Flyhard, al Club Capítol, al Teatre Lliure, al poble i repetit un parell de vegades més. Em vaig quedar amb les ganes de la lectura que es va realitzar. Sempre acompanyat d’amics quan ara he hagut d’anar-hi sol, un canvi a l’hora de gaudir-ne de nou amb la companyia del Bruno i l’Àlex.

L’Àlex i el Bruno, van ser els protagonistes de “Smiley. Una història d’amor” una obra que ens va enamorar i vam veure com dos nois es coneixien, s’enamoraven i en definitiva era la història d’amor vist a les pel·lícules romàntiquets que ens van acompanyar sempre en la foscor del cinema.

Ara han passat uns anys i veiem que aquesta història d’amor no acaba bé i com a la vida real té alts i baixos. I això és el que ens explica aquesta segona part “Smiley, després de l’amor“. Si Clua es va identificar-se amb els clàssics del gènere, aquest cop també tenim un clàssic com a referent d’aquesta segona part.

Com en l’anterior obra, no deixem de costat aquestes acotacions i aturada de l’obra per parlar amb el públic per explicar-nos algunes precisions i de part tenir aquella part de complicitat que va funcionar molt bé.

Com en les altres ocasions, ens acompanyen altres personatges en aquesta història. Veiem que segueix el mateix fil de textos divertits i espontanis que tant ens va divertir anteriorment. L’Albert Triola i el Ramón Pujol eren els perfectes Bruno i Àlex, i m’han captivat en tot moment. Les seves interpretacions passen per moltes emocions (fins i tot amb moments hilarants) que atrau encara més a un públic entregat.

Fins i tot he tingut el moment llagrimeta (no diré quan) amb el somriure acompanyant d’aquesta història d’amor.

Esperem que puguem veure aquesta obra durant força temps a la cartellera. I espero poder repetir de nou aquestes emocions que t’acompanyen durant els 90 minuts de l’obra.

I en finalitzar l’obra, només cal abraçar-se a qui tens al costat. Si és que no vas sol.

riuada2

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s