Molotov

Molotov

Teatre de L’Aurora (Igualada)

Direcció:
David Pintó Codinasaltas

Intèrprets:
Joan Valentí Cortès “Nan” i
Montse Pelfort Valentí”

Audiovisuals:
Dan Ortínez Martí

Animació d’objectes:
Montse Pelfort Valentí

De nou assistim a un muntatge que hauriem de veure abans del confinament i que es va tenir que ajornar. Aquest cop Molotov és una obra basada en el llibre Caso Cipriano Martos del periodista Roger Mateos, on es reconstrueix la història d’aquest militant antifranquista mort el 1973.

De nou assistim a un muntatge que hauriem de veure abans del confinament i que es va tenir que ajornar. Aquest cop Molotov és una obra basada en el llibre Caso Cipriano Martos del periodista Roger Mateos, on es reconstrueix la història d’aquest militant antifranquista mort el 1973.

La detenció de Cipriano Martos es va produir arran de la distribució d’octavetes a la sortida de la fàbrica Punto Blanco d’Igualada. La causa oficial de la mort va ser la ingesta d’un còctel molotov en el transcurs d’un interrogatori a la caserna de la Guàrdia Civil de Reus. En contrast amb l’impacte internacional del cas Puig Antich, que va produir-se al mateix temps, la mort de Cipriano Martos va passar desapercebuda davant l’interès de les autoritats franquistes per silenciar l’assumpte.

És un muntatge difícil de definir, per un costat no vol ser un teatre documental, tot i tenir fragments d’entrevistes, fotografies, muntatges que així ho representen, amb Joan Valentí amb el text que connecta amb la història. Tampoc podem dir que és un teatre d’objectes, tot i tenir moments on els objectes que veiem reflectits a la pantalla i que magníficament la Montse Pelfort ens il·lustra diferents parts del text fent que t’apropi molt més el relat. I no podem deixar de mencionar la part audiovisual que ha creat Dan Ortínez per aquesta obra.

És un relat desconegut, com tants altres, però que s’ha de recuperar i no perdre aquesta part oblidada per uns i recordada per altres.

Ens explica amb tot detall la detenció de Cipriano Matos i tot el que va passar durant aquesta detenció fins a la seva mort. En conjunt l’obra m’ha agradat i he entrat en ella, l’únic aquesta part còmica que es vol fer de la guàrdia civil no m’ha convençut. En certs casos la comicitat ha de venir d’altres aspectes i van bé per respirar un moment, ja que sembla que donem un cert aire de frivolitat a la resta que veiem.

Aquesta revisió dels fets oblidats i que emocionen arribant al cor, cada vegada m’agraden més. La idea de compartir aquestes història individuals i a la vegada oblidades per bona part de la gent. A més, el fet de reflexionar posteriorment quan arribes a casa.

És una crítica sobre els fets ocorreguts durant el 1973, però tambè una crítica actual per la transició que hem “patit”, i com s’ha anat indultant als botxins que van fer això i molt més.

En definitiva, és una obra que m’ha agradat tant pel tema tractat, com ens ho explica i les diferents tècniques teatrals utilitzades per mostrar-nos aquest muntate.

S’ha de dir, que encara hi ha temps la propera setmana d’assistir dissabte i diumenge ja que s’ha prorrogat les funcions al Teatre de l’Aurora

riuada2

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s