Monroe – Lamarr

MONROE – LAMARR

Direcció:
Sergi Belbel

Repartiment:
Elisabet Casanovas,
Laura Conejero,
Eloi Sànchez,
David Vert

Autor:
Carles Batlle

Quin gust tornar de nou al teatre. Quin retrobament aquest any de pandèmia és molt difícil saber-ne la propera obra de teatre que vas a veure entre tantes restriccions. Poques vegades em preguntava quant durava la funció que anava a veure, però ara sembla una pregunta freqüent per saber si pots tornar amb una mica de calma a casa.

Però un cop estem a la butaca, i com sempre aquests dies amb la mascareta que no ens deixa respirar o veure si portem ulleres i amb el gel a les mans, tot a punt i a començar la funció.

Ens trobem en una trobada d’actrius, de símbols del cinema durant la Guerra Freda. És l’any 1962 i es produeix la trobada secreta entre dues grans actrius Marilyn Monroe i Hedy Lamarr protagonitzat per Laura Conejero i Elisabet Casanovas.

Aquest cop no en sé gaire del que vaig a veure, però la proposta em sembla interessant. La reunió de dues grans actrius que es troben. El motiu no té importància, és el xoc entre les dues actrius (a escena i fictici) el que més ens agrada.

La idea d’aquest possible retrobament m’agrada força, la ficció va agafant cos i veiem com les dues sex symbols de diferents temps són utilitzades per un Hollywood que encara no ha après. El que semblava que parlarien de la inteligencia de les actrius (Lamarr és inventora a més d’actriu, i a més de crear un sistema per aturar els torpedes enemics) queda en un segon pla. Ens queixem de les rosses tontes i sembla que no avança gaire. El seu talent queda en un segon pla.

En l’obra tenim diferents canvis de temps, de referència constant amb altres símbols, amb uns petits moments musicals (res, no patiu que són dues cançons per fer un canvi de registre) són encerts en l’obra.

Totes dues actrius ho borden, fins i tot Laura Conejero va desaparèixer d’escena i va apareixer directament Hedy Lamarr. L’Eloi i David fan de secundaris, aquest cop tenim dues estrelles per portar tota l’obra.

Però hi ha alguna cosa que no funciona, hi ha un moment que veus que no va enlloc i ja estas pendent de l’hora. Hi ha moments que es fan lents que veus que no avança. Per a mi vaig tenir un moment de cansament i que sembla que ja m’han explicat tot.

Ara toca veure que us sembla a vosaltres, aneu al TNC o a les sales que l’han programat i digueu la vostra opinió.

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre, Teatre Nacional i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s