Solitud a Stromboli

Solitud a Stromboli

Sala ATrium

Direcció:
Imma Colomer

Repartiment:
Fina Rius

Autor:
Rosa Delor
Núria Casado Gual

Dramatúrgia:
Núria Casado

Tornem de nou a la Sala Atrium, Aquest cop amb una proposta de l’Imma Colomer que ha dirigit a Fina Rius en aquesta obra “Solitud a Stromboli”. Es una conferència teatral sobre la relació de “Strómboli” de Roberto Rossellini i “Solitud” de Caterina Albert (Victor Català).

Sobre Stromboli s’ha escrit força. Com Ingrid Bergman i Rossellini van acabar treballar junts, s’ha escrit i elucubrat força. Ara es parla de la possibilitat que la pel·lícula de Rossellini tingues força influpencia en el llibre de Caterina Albert. En aquesta part no em vull estendre gaire, ja que sóc profà i tampoc vull fer una conferència per aquí.

A l’escenari tenim únicament a Fina Rius que per un costat ens du a terme directament la conferència amb algun apunt personal. He de dir que la part inicial de la conferència sobre el llibre i la pel·lícula he entrat fàcilment. Però de mica en mica m’ha tornat una mica pesada. Per contra aquells moments que desconnecta de la conferència m’ha tornat a l’obra.

El personatge m’atrau més amb aquells moments que sembla desorientada, que perd els papers, les ulleres i vol trencar la quarta paret fent que els espectadors siguem els que rebem aquesta conferència. Fins i tot algun espectador s’ha cregut que necessita repliques per continuar.

En l’últim moment de l’obra hi ha un petit trencament en la conferència i ho veus de mica en mica. Sense descobrir del tot per on anirà de moment que apareix l’esquerda i llavors et dóna una petita clatellada si no has estat atent. Un gir molt oportú per finalitzar aquesta obra.

Al final han aconseguit unificar en una sola obra la literatura, el cinema i el teatre en aquesta obra. Aquesta fusió serveix, com diuen inicialment, per reivindicar a Caterina Albert i sembla que ho aconsegueix, però aquesta comparació constant davant les presentacions de Power Point queden a vegades pesades. En el seu conjunt m’ha agradat però he estat pendent del rellotge més d’una vegada i no pel toc de queda.

Si s’ha llegit Solitud, heu vist Stromboli segur que us agradarà aquest muntatge. A més el treball actoral de Fina Rius no es pot deixar de celebrar. L’únic personatge que tenim l’interpreta Fina Rius, però veiem diferents cares d’ell, Puc dir sense por d’equivocar-me que hi ha parts molt emocionals, d’altres que et transmet un despistament que sembla propi,

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s