Sopar amb batalla

Direcció:
Jordi Casanovas

Repartiment:
Júlia Barceló
Meritxell Calvo
Peter Vives
Francesc Ferrer
Mar del Hoyo
Jordi Coll
Majo Cordonet

Ja ho vam parlar fa uns dies, volíem tornar al teatre i volíem desconnectar per un moment i riure. Possiblement per aquest motiu vam decidir anar a veure aquesta obra del Jordi Casanovas. Tant per les seves comèdies negres, com pels drames que ha dirigit semblava una bona opció.

Una parella estrena habitatge en el camp i per celebrar-hop conviden al cercle íntim d’amistat d’ella. A partir d’un sopar entre amics que sembla que s’amaguen petites (i grans) mentides, un sopar que hauria de ser tranquil es converteix en una bogeria on sembla que pot passar de tot i que anem cada minut a un esglaó superior.

Amb un inici més que convencional, tot comença a tombat-se. De mica en mica es va accelerant i desencadena en el que sembla un sopar una mica macabre pel camí que va prenent. Successos inicialment dramàtics es converteixen en humoristics.

Entre les confrontacions i baralles entre els amics els diàlegs se succeeixen i ens apareixen els primers somriures. Situacions que inicialment semblen creïbles i de cop i volta es converteixen en un humor negre que és la delícia de molts espectadors de la sala. Com més inversemblant és la situació, més augmenten les rialles i en mi va desapareixent. Sembla que no vaig entrant en aquest joc.

Com no, també hi ha aquest humor tan característic dels catalans. L’humor escatològic entra en un moment en escena i la platea sembla que se’n va a enfonsar. Les rialles comencen a ser més cridaneres i comencen els comentaris. Mira, mira….

En definitiva sembla que la gent s’ho ha passat d’allò més bé; un divertiment per aquests dies que volem desconnectar. Però jo no he gaudit d’una comèdia com m’esperava (o desitjava). Un gran aplaudiment del públic, ovacionant als actors (que s’ha de dir que ho han fet força bé)

Personalment, i com sembla aquí és la meva opinió, l’obra s’ha fet llarga, hi ha hagut moments en què volia mirar-me el rellotge per veure quan faltava (però impensable treure el mòbil per mirar l’hora). Les situacions massa inverosímils per poder entrar.

Al final, aquest “sopar amb batalla” era més un “sopar amb teràpia”.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Sopar amb batalla

  1. Ervilha ha dit:

    Momentazos!!!! Chicas, vaya lo geniales que estuvisteis !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s