Alhayat o la suma dels dies

Companyia:
La Viciosa

Direcció:
Aura Foguet

Repartiment:
Georgina Latre
Manar Taljo
Moha Amazian

Idea original:
Laia Foguet

Dramatúrgia:
Aura Foguet
Laia Foguet

Aquesta setmana he anat al Maldà a veure Alhayat o la suma dels dies. Una d’aquelles propostes que tothom parla molt bé i amb raó. És una obra punyent, un cop directe a l’estómac que no et deixa indiferent. És el primer espectacle de “La Viciosa” i l’ha encertat de ple.

S’ha de dir que aquest espectacle s’ha inspirat en fets reals. Part de l’equip artístic (Laia Foguet i Georgina Latre) van anar-hi al camp de Lagadikia (Salònica. Grècia) i a partir de les seves vivències ens expliquen la vivència com a voluntària dins d’aquest camp. Amb un espectacle en català, anglès i àrab (que podem entendre sense cap dificultat) podem veure com la lectura és una sortida per fugir de la realitat.

Ja us puc dir que aquest espectacle aconsegueix el que pocs han fet, remoure la consciència i seguir pensant en el que hem vist a la sortida del teatre, en arribar a casa (quin gran moment quan ens parlen de la “nostra casa”) i durant els següents dies.

Tot i parlar del voluntariat de la protagonista en el camp de concentració i les seves vivències. No podem deixar de dir que ens parla d’una (de tantes) guerres que tenim els nostres dies i passen desapercebudes. Que les tenim uns minuts a les notícies, que sembla que ja està tot solucionat, però encara queden a l’oblit.

Parlen d’un conflicte que va deixar a milers de persones fora de casa. Que van haver de fugir de casa amb el que tenien posat i van acabar en un camp de refugiats. Però que amb tot això, troben una forma de fugir d’aquesta realitat. Amb la cultura, la lectura de llibres, amb fer realitat una biblioteca poden oblidar per uns moments la seva realitat. Però amb tot, no deixen de denunciar de tot el que han passat i s’han vist abocats per una realitat oblidada.

Si, podem dir que és teatre necessari. Però més que necessari, és teatre obligatori per veure tothom. Tant els amants del teatre, com el jovent i la resta de persones. A veure si amb sort, poden fer una gira i arribar a més gent.

S’ha de dir que els tres actors transmeten emoció. És indiferent l’idioma en què t’ho diuen (que com he comentat no és una barrera), ja que et transmeten una sensació que entra al cor sense cap mena de problema.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s