El silenci dels telers

Direcció :
Ferran Utzet

Repartiment:
Maria Casellas,
Andrea Portella

Autor :
Assumpta Montellà

Idea original:
Maria Casellas

Dramatúrgia:
Anna Maria Ricart

Aquest cap de setmana hem tornat al Teatre Aurora, dintre d’aquest confinament comarcal que ha començat aquest divendres encara tenim l’oportunitat d’anar a Igualada a gaudir-ne de teatre.

Aquest cop amb una obra de teatre que parteix del llibre d’Assumpta Montellà, “El silenci dels telers” i que Ferran Utzet dirigeix amb la dramatúrgia d’Anna MAria Ricard. .

L’obra és un recull dels testimonis de les dones, sempre silenciades, que van viure en les fàbriques textils de Catalunya d’inici de segle XX fins als anys 80. I així podem veure com pasen els anys amb dues protagonistes que relaten els diferents testimonis.

Com van dir al col·loqui posterior de l’obra, el llibre que és la llavor d’aquesta obra, parla dels testimonis de les dones que sempre són les silenciades en totes les històries. I tal com van comentar, són la majoria d’aquestes colònies que van sobreviure quasi un segle, I segons els assistents, el fet de venir del llibre, és el que llastra més a l’obra.

Com sempre en molts casos, a vegades veiem un tema molt interessant, però que no veiem tot reflectit en l’obra. Aquest cop ens parlen del dia a dia de les dones, dels amos, de la relació dels amos i les dones treballadores, de l’església, del mossèn, encarregats, sindicalistes, guerres, Franco, filles petites….

Hi ha hagut un moment que rebíem molta informació però poc més. Segurament és el que més ha pesat en l’obra. No quedar-se en un moment determinat i explicar el dia a dia d’aquestes dones. Molt dispers i s’ha quedat sense entrar a fons en res en concret.

El millor de l’obra, no silenciar aquesta història del nostre passat. Posar accent a les petites històries de les comarques centrals, de les colònies que sorgeixen al costat del riu i del paper de totes aquestes dones treballadores que tant van patir.

Les actrius molt bé. Podem veure el soroll d’aquests telers únicament amb els seus moviments, amb els diàlegs amb gest (i sobreimprès al fons), Moments durs i d’altres molt més alegres.

Com he comentat, en conjunt força bé; però sembla que el pes de la novel·la és més fort que el que podem veure a escena. I així ho van comentar els lectors dels llibres que van assistir al col·loqui posterior.

Aquesta obra ja ha passat per Barcelona, ara sembla que és l’hora de les gires i que volti per Catalunya. A veure si teniu sort i podeu veure-ho a prop de casa. I que les comarques que han tingut colònies, que viuen de fàbriques textils i totes les altres s’animen a programar-la.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s