Les traces del Silenci

Les traces del silenci

Companyia:
Therkas Teatre

Direcció:
Alba Saura Clares

Repartiment:
Rosa Aguado
Esther Lázaro

Composició musical:
Álvaro Imperial

Escenografia:
Sergi Corbera

Les traces del silenci és una obra que hibrida teatre de la memòria i teatre documental a partir d’una investigació relacionada amb la riuada de 1962 i una de les seves conseqüències més silenciades: el tràfic d’infants.

Entre les mil víctimes, entre morts i desapareguts, que va deixar la coneguda com la riuada del Vallès al seu pas al setembre de 1962, s’hi comptaven nens i nenes dels què mai varen trobar-se’n els cossos. Malgrat que amb prou feines hi ha proves materials d’aquests fets, tot apunta a que darrera d’aquestes desaparicions no sempre hi havia la mà de la fúria de l’aigua, sinó la d’un mecanisme governatiu corrupte que va aprofitar la tragèdia per a repartir infants en adopció a famílies adeptes al règim franquista, sense molestar-se en comprovar si aquestes nenes i nens eren realment orfes o si tenien familiars que haguessin sobreviscut a les inundacions. Sovint es tractava d’infants de famílies humils, emigrades a Catalunya des de regions més pobres de l’Estat amb l’esperança d’un futur millor, i que varen perdre-ho tot en una sola nit.

Ens trobem en un projecte que rescata de la memòria un fet dels anys 60. Sempre amb la intenció de destapar i reparar els crims del franquisme on, com en altres causes, han tingut moltes victimes silenciades i que els seus familiars busquen una resposta

L’obra és una combinació entre teatre de ficció i teatre documental, fins i tot hi ha un moment que vol descol·locar-nos parant el que sembla la part més teatral per fer partícip a l’espectador i posteriorment retornant a la part més teatral.

Ens presenta a una investigadora que es presenta a un arxiu per consultar diferents documents de la riuada tràgica, dóna peu que posteriorment l’actiu vulgui sortir del seu personatge i presentar-se com una investigadora real en una conferència amb els espectadors, per tornar de nou a la que sembla el fil conductor de l’obra. La veritat, si entres en aquest joc, gaudeixes més de l’espectacle.

El que més m’atrau és el tema, on parla dels morts, la solidaritat del poble, de les donacions i de les nenes i nens desapareguts per parlar-nos de la part més fosca. Amb un treball de recerca força interessant que atrapa al final de l’obra, tot i tenir una arrencada que li costa agafar embranzida.

Hi passa una cosa en aquest tipus d’obra. Per un costat el trobes força interessant per la part història que parla. D’aquest dret que tenen les víctimes, a vegades sense saber-ho, a conèixer la veritat. I la defensa que fans els instigadors, els vencedors que no es remogui el passat. És una obra que dóna a conèixer una part que pot ser desconeguda pels espectadors. Això és un punt més per anar a veure-la, per no oblidar el nostre passat.

He gaudit molt d’aquesta obra per la forma en que ens presenta els fets històrics. Podeu gaudir-ne els propers dies al Teatre Eolia, segurament una de les sales més desconegudes per ser també una escola.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s