Agarrate!
Teatre Eòlia
Companyia:
Puro Trámite
Direcció:
Roberto G. Alonso
Repartiment:
Endika, Mercedes Fernández, Mireia Ferré, Mel·lina Illa, Núria Masip, Ariane Millet, Lluís Ruiz, Natàlia Salamó, Ona Sans
Dramatúrgia:
Roberto G. Alonso
Roberto G.Alonso presenta Agárrate!, un espectacle que forma part de la Mostra de Creadors Emergents de l’Escola Eòlia. I aquesta setmana he assisit a veure que tal aquest nou espectacle de l’Escola Eòllia que bones propostes ens estan donant aquestes últimes setmanes.
Sovint el Cabaret és considerat com a subgènere, com un art menor, trivial, superficial i lligat única i exclusivament a l’entreteniment, a passar una bona estona amb cançonetes i coreografies on els intèrprets van més o menys lleugerets de roba. Sovint també confonem el Cabaret amb un altre gènere, el dels musicals que desenvolupen la seva acció a un Cabaret.
Per tot això, “Agárrate!” (el nostre Cabaret) va de masclisme, de feminisme, de l´heteropatriarcat, de la “maternofilialitat“, d´allò masculí, d´allò femení, del heterosexualisme, del homosexualisme, del bisexualisme i de tots els altres ismes sexuals; d’allò lleig i allò bonic, de la mirada, de l’amplitud de mires, de les fantasies, del cos, de la societat en què vivim i de la societat de què venim, de la llibertat que reclamem, i de la que desitgem. “Agárrate! ” va de la vida!
Roberto G. Alonso
Assisteixo a veure aquesta nova proposta de cabaret, una de les propostes més transgressores, i que poques vegades he pogut assistir. Aquest cop, tinc la sort de trobar-me a Roberto G. Alonso abans de la funció i que ha dirigit a la companyia amb aquesta obra. Es pot veure la mà de Roberto així com la frescor d’aquest jovent sorgit de l’Eòlia.
Ja us puc dir que aneu al teatre a veure-ho, val molt la pena!!
Si parlem de l’espai escènic, a més d’un piano a un costat i a l’altre un espai per canviar-se de vestuari sense sortir d’escena tenim les típiques cadires que tenim al cap quan parlem de “cabaret”.
L’inici és molt prometedor, gemecs i més gemecs a les fosques fins que podem veure a tots els integrants de l’obra. Amb un petit fetitxe de làtex veiem per on aniran les coses.
A partir d’aquest moment podem veure sense cap mena de complexos com van denunciant el paper de la dona en la societat, el nu femení com masculí, les tasques domèstiques de la dona en la casa, el patriarcat i les agressions sexuals.
Hi ha diferents moments que m’han cridat l’atenció com el paper del nu en l’art. Com podem veure que l’art amb diferents quadres reflecteix la violència sexista, i veiem com a través de diferents obres anem observant els mateixos temes amb una perspectiva de gènera dintre de l’art.
Tot i fer un petit salt, a partir d’aquesta violència en l’art, podem veure tant la crueltat sobre les dones com quan parlem sobre les violacions. Aquest cop, podem veure com per un costat veiem les injustícies judicials com una violació abordada com una fantasia (amb tot el que pot implicar)
Com ja he comentat, em sembla una proposta força interessant d’aquesta jove companyia. Segurament alguns es posaran les mans al cap per aquesta mena de nu castigador i a l’hora erotitzat.
Pareu l’orella que a més tenim un moment amb una canço de Guillermina Motta que crida l’atenció.
Moltes ganes de veure com va aquesta proposta i esperant que les pròximes dates tinguin tants espectadors com el dia de l’estrena.
Inquietuds 