Direcció:
Josep Galindo, Mar Monegal
Repartiment:
Eduard Buch i
Sara Espígul
Autoria:
Mar Monegal
Escenografia:
Josep Galindo, Art Play
Il·luminació:
Anna Espunya i Juárez
Nit d’estrena a la Sala Atrium. Aquesta vegada un text que va guanyar al Combat de Dramatúrgia de Temporada Alta 2020. Amb dos actors Sara Espígul i Edu Buch que presenten dos personatges vulnerables, com tants altres, per culpa del capitalisme.
La bombolla immobiliària i les crisis econòmiques encadenades, han deixat el Pol i la Montse en una situació incerta, molt lluny de les expectatives que tenien fa vint anys quan eren universitaris i compartien pis d’estudiants.
El Pol i la Montse són el prototip d’una generació que es va criar en analògic per viure en digital. I amb un joc de la nostra infància, si teniu uns anys, ens expliquen sense embussos el motiu del punt de partida de moltes parelles.
Mar Monegal ja ens va regalar una comèdia (Ramón) que ens parlava sobre la vida amb un punt d’humor. Ara ha agafat l’antic joc del Monopoli per contar-nos la maleïda llei del capitalisme.
Amb un tauler, uns daus, unes fitxes, cartes, cases, hotels i la maleïda “Carta de la Comunitat” ens endinsem en un joc que donarà moltes voltes a la parella protagonista. Els dos jugadors voldran formar el monopoli de l’oferta i demanda en aquest senzill joc, però de mica en mica veuran que és molt més real que la mateixa vida.
Comprant, llogant, venent ‘propietats per obtenir grans beneficis per ser el jugador més ric, el guanyador de la partida. De mica en mica veiem que l’únic que aconsegueixen és arribar a la bancarrota del seu estil de vida.
Els protagonistes compren, venen i intercanvien per a guanyar. Pots construir cases, hotels i tenir mil propietats. Però també tens a la venda el teu somni de tenir un petit pis suficient per poder viure. Les targetes van canviant de mans durant el joc, això no obstant, les targetes de la sort et poden donar la felicitat o anar directament a la presó del capitalisme que ens presenta aquesta obra.
Amb aquesta obra i amb l’ajut d’aquest joc, ens volen obrir els ulls de forma amena sobre la denúncia del capitalisme en el qual entrem en aquesta espiral i a vegades sense adonar-nos. El somni dels capitalistes sense voler ser.
Una comèdia que m’ha agradat molt. He passat una bona estona tant amb el que m’han explicat, com amb les actuacions dels dos actors. El text m’ha semblat magistral, com ens han endinssat en la història del Pol i la Montse, i tant la part tècnica (tot i l’ensurt) com la direcció “chapeau”. Val molt la pena que hi aneu.
Inquietuds 