El pont

EL PONT

El Maldà

Direcció:
Elena Fortuny

Repartiment:
Babou Champ ,
Llorenç González

Títol original:
The Bridge

Autoria:
Laurent Van Wetter

Idea original:
Babou Champ,
Llorenç González

Babou Champ i Llorenç González proposen una reflexió sobre un dels grans temes tabús de la societat: el suïcidi. El pont, és un espectacle amb direcció d’Elena Fortuny.

El pont, obra del belga Laurent van Wetter, traduïda i adaptada per Albert Tola, dirigida per Elena Fortuny i interpretada per Babou Cham i Llorenç González,

Dues persones desconegudes es troben en un pont i amb una mateixa intenció, suïcidar-se aquell mateix moment. Però resulta que es posen a xerrar i explicar-se quines han estat les ganes de matar-se de cadascú d’ells.

Cada tant, es senten tristos, deprimits o estressats al fer front segons quines situacions. Com aquest sentiment de tristesa i desesperació no desapareixen els hi surt aquella sensació de voler finalitzar amb tot. És quan els dos personatges no veuen altre decisió que anar al pont que hi és al costat d’on viuen per intentar morir.

Com a la realitat, parlen del suïcidi i en realitat no arriben a intentar-ho. Però no és cert. Les persones que més parlen del suïcidi són les més decidides en fer-ho. Tot i que a vegades no hi ha aquell punt per decidir-ho a fer. Van parlant del que ha succeït en cada intent i deixar-ho per més endavant.

Tot i parlar del suïcidi, les ganes de morir, les ganes de matar-se i les ganes de viure, ho fan en pla comèdia. Al final les ganes de morir sembla que no són la primera opció dels protagonistes.

Parlen d’aquelles ganes de morir-se, aquelles ganes de deixar de viure pels motius de sempre (per deixar de sofrir, per no aportar res més o el motiu que cadascú vulgui escollir.

És de les poques vegades que he vist una obra de teatre que parla del suïcidi sense estigmatitzar aquesta opció. La deixen com una forma molt natural de deixar-ho tot. Molt diferent d’altres obres que he vist i ho fan amb un posat més seriós o culpable.

Al final he sortit amb un petit somriure a la cara, tot i el tema que he vist. Val molt la pena apropar-se aquests dies al Maldà a veure aquesta obra.

El suïcidi és l’acte de donar-se mort a un mateix de forma voluntària. Parteix de la voluntat de morir, però l’acció de no evitar-ho quasi sempre la duu a terme altra persona. Els motius del suïcidi sempre són més que diversos, però sempre amb un denominador comú, la manca de sentit de la vida, de no tenir res més a fer o no veure que més aportar. Actualment, es veu com un problema de salut mental, a vegades un intent és una crida de socors, d’atenció o desesperació. Pêrò també una forma de fugir i cal tenir en compte per aquelles persones que així ho pensen.

Encarem el suïcidi com una sortida d’emergència

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg

.

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s