La sort

La sort

Teatre de l’Aurora

Dramaturgia:
Pérez&Disla

Intèrprets:
Juli Disla i Jaume Pérez

Text:
Juli Disla

Direcció escènica:
Jaume Pérez Roldán,
Toni Agustí i
Santiago Ribelles

La sort parteix d’una història real. D’una adopció homoparental dels mateixos protagonistes. Ens expliquen per un costat el procés d’adopció, tota la part emocional, els dubtes d’aquestes parelles, heterosexuals o homosexuals, que decideixen iniciar aquest procés de ser pares.

Ens demostren les diferents models de família i que tot depén dels referents que tenim. Si pensem en una família, moltes vegades pensem en la nostra propia família, on tenim el pare, la mare i els fills. Però no pensem en altres models de famílies totalment diferents a les “normatives”

És un espectacle sensible. Passem d’una experiència personal que han volgut pujar a l’escenari. Tot ha vingut pel fet d’explicar, donar una mica de llum i de normalitat a l’adopció. Però sobretot per fer un homenatge al seu fill.

El paper és de normalització, de treure mites a les adopcions que ara mateix és una realitat. I ja que ells fan teatre, és una forma de fer-ho real. Sense donar gaires explicacions sobre la seva vida personal o íntima. Sense arribar a fer exhibicionisme ni exposar-se, fer-ho públic i poc més.

Han volgut fer, i amb molt bones interpretacions, ensenyar-nos la bellesa del procés d’adopció, sense la situació prèvia que és traumàtica quan el fill ha de canviar de la família. A més ens expliquen un model de família totalment diferent del que tots tenim al cap.

Ens ensenyen els dubtes que tenen per fer el primer pas, i un cop que l’han fet, els dubtes que tenen fins que arriba el procés final quan al final arriben a ser pares.

La posada en escena és mínima, no hi ha gaire més que dues cadires i una pantalla on podem veure diferents fotografies i vídeos que ens van introduint en la història. Però no necessiten gaire més, ells dos o directament les seves paraules omple amb escreix i fan que el protagonista absolut siguin les seves paraules, la seva pròpia experiència.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s