Nua (Radiografia d’un trastorn) 

Nua (Radiografia d’un trastorn) 

La Mostra d’Igualada (Teatre Aurora)

Idioma:
Català mallorquí

Direcció:
Marta Aran

Autoria:
Ann Perelló i
Andrea Ros

Ajudantia de direcció:
Lucia Torres

Il·luminació:
Anna Boix

Audiovisuals:
Miquel Àngel Raió

Durant la Mostra d’Igualada d’aquest 2022 poques propostes he anat a veure. Una d’elles ha estat NUA al Teatre de L’Aurora.

Nua (Radiografia d’un trastorn) una obra que reflexiona sobre els trastorns alimentaris i els estereotips. Un espectacle total que reuneix moltes disciplines artístiques. Un monòleg confessional, sense quarta paret ni xarxa, al límit entre ficció i realitat, entre teatre documental i teatre postmodern.

Ann Perelló és la protagonista absoluta d’aquesta obra. Ens parla dels fantasmes que moltes persones (adolescents o no ) han de lluitar contra un trastorn d’alimentació.

Podem veure com els amics, la societat i la família poden portar a aquesta obsessió pel culte al cos (no parlem només d’anorèxia o bulímia, sinó en general) i com aquesta societat ens imposa uns cossos que fan que visquem obsessionats i deprimits per no aconseguir-ho.

Però també podem veure com d’aquesta malaltia també podem sortir-ne, però amb molt patiment.

Tot i ser una obra per a majors de 14 anys, crec que a més dels adolescents els pares d’adolescents haurien d’anar a veure-la. És una obra que parla sense embuts i fins i tot poden obrir-nos els ulls de tots els missatges que estem rebent sense adonar-nos.

Un treball intens per part de Marta Aran que ha dirigit l’obra i que ha escrit Ann Perelló que a més d’interpretar-la també l’ha escrit amb Andrea Ros. L’angúnia d’aquest trastorn queda reflectit en tot el treball,

Podem veure molt bé com aquest trastorn alimentari, és també una de les malalties psicològiques que últimament s’han vist per tot el que hem anat passant, però que ve de lluny. Aquesta alteració de la conducta sobre el control del pes, el patró alimentari, l’angoixa per al que veu en el mateix cos i el que escolta del voltant és brutal.

Podem veure com afecta l’organisme, però també com arriba a perpetuar aquest trastorn mental. Tal com he dit, l’obra afecta una persona jove; això no obstant, afecta persones de qualsevol edat, sexe o nivell social.

Els canvis en l’àmbit social el veiem molt bé amb la utilització del mòbil, de les videotrucades que realitza la protagonista. I els efectes que això crea. Aquesta disminució de la comunicació amb amistats i família, el refugi amb altres persones que tenen la mateixa malaltia amb unes aliances destructives i a la vegada manipulades, aquest sentiment de ser diferent, l’aïllament.

BRUTAL la sensació que he sentit.

Al sortir-ne de la Mostra, el primer que vaig pensar era que tenía que anar a Barcelona. I al moment, el Versus Glòries em van confirmar que aquesta setmana feien l’estrena a Barcelona. No perdeu l’oportunitat.

Com he dit a la sortida del teatre, la interpretació de l’actriu mallorquina Ann Perelló em va entusiasmar. Una història real, que podem escoltar de molts adolescents que esplica d’una forma crua per pensar-hi una vegada que sortim de la sala.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Mostra Igualada, Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s