Veure “El viento en un violín” ha estat una gran sorpresa d’aquest Grec 2013.
Una creació de Claudio Tolcachir que fa dels dia a dia, de les situacions que poden semblar quotidianes, una obra que a base de les improvisacions dels seus actors va realitzant la trama d’una història.
Amb els actors que donen molt de sí, fan de l’obra molt propera. Encara que el lloc no és el millor. He trobat a faltar la proximitat d’altres obres, pot ser que la ubicació del públic no sigui la millor de totes.
Tenir el públic a la italiana allunya al espectador, i a primera fila no deixa veure tota la trama en segons quin espai esta transcorrent.
Tenim la lluita de classes. Dones que s’estimen, buscant un fill desesperadament. Mares preocupades per el futur del seus fills. La vida i l’amor que envolta tot.La història sobre l’amor, el drets, les diferències socials units en aquesta proposta.
Com en totes les obres del Grec, una pena que no tinguem aquesta obra en cartellera durant més estona. A veure si aquest cop tenim sort i podem veure properament. Esperem propostes com aquestes.
Si t’ha agradat l’entrada,… comparteix a les teves xarxes socials favorites!!
El viento en un violín
Autor:
Claudio Tolcachir
Direcció:
Claudio Tolcachir
Repartiment:
Inda Lavalle
Tamara Kiper
Miriam Odorico
Araceli Dvoskin
Lautaro Perotti
Gonzalo Ruiz
Inquietuds 