L’espectador i la sensació de claustrofòbia #Harket a @LaSeca_Brossa

Video-mapping i teatre junts a la perfecció

Ahir al final vaig poder assistir a la Seca per poder veure Harket (Protocolo) una proposta arriscada que s’en surt amb nota. De la companyia PanicMap, el seu primer projecte és aquesta obra. I segons sembla no volen deixar el camí que han començat amb aquest espectacle que interactua tant els nous llenguatges escènics , com la part més tecnológica

Tal com indiquen HARKET [PROTOCOLO], és més que un espectacle interdisciplinari en el qual dansa, teatre, humor, música, disseny i vídeo-mapping interactuen en la posada en escena.

És també un projecte transmedia que té la seva extensió a la xarxa a través de blogs i xarxes socials en els quals l’espectador pot expandir l’experiència abans d’entrar a la sala o després, en arribar a casa.

Amb l’angoixa davant la solitud i amb una coreografia perfecta i visual, ens dibuixa la història de Cristina i la seva convivència amb Map#2 (el sistema de intel·ligència artificial).

Tenim un joc constant entre el diàleg entre la màquina (amb el magnífic joc de llums i projeccions que s’ha creat amb pocs elements gràcies al video-mapping) i el treball de Cristina Fernández.

A partir d’un inici desconcertant, i a partir de la conversa entre humà-màquina ens anem transportant en una sensació de incomunicació en que sovint ens trobem. Hi ha moments que ens transporta a la ciència ficció amb tocs de Arthur C. Clarke.

En aquest muntatge, es veu que la tecnologia esta a favor del treball de l’actor (aquest cas actriu) i en cap moment eclipsa el seu treball interpretatiu.

He de dir que el treball de Cristina Fernández i la seva excel·lent treball coreogràfic m’ha emocionat. És molt apassionada i intensa, amb els impactants efectes audiovisuals.

Encara queda el cap de setmana per poder gaudir-ne d’aquesta obra a La Seca Espai Brossa.

Per cert, no tot queda a la sala, tenim part d’aquest nou llenguatge que s’ha creat a la seva propia web de la companyia

Dramatúrgia i direcció:
Juan Pablo Mendiola

Repartiment:
Cristina Fernández

Escenografia:
Assad Kassab

Audiovisuals:
Beatriz Herráiz
Adolfo Muñoz