I les riallades dels espectadors queden apagades amb #M3

Hem començat amb mal peu aquest “Madrid al cuadrado” que realitza el teatre Tantarantana dintre del passeig teatral per Madrid entre el teatre de l’absurd i el realisme màgic.

He anat a veure l’últim dia de representació aquest M3, una comèdia entre el teatre de l’absurd i el surrealisme. És una proposta que beu de Mr Bean, així com d’altres còmics semblants.

I parteix d’una idea molt bona, el fet de trobar una llar assequible a les nostres butxaques. I la rebuda de les claus per poder entrar a la seva nova llar. Una llar d’un metre cúbic. Fins aquí la presentació molt divertida i a la vegada treu una mica de ferro. A més, indicant que aquests espais es troben en aquests diaris xinesos (molt típic a les botigues de Madrid).

I un cop estem a casa, la instal·lació en aquest metre cúbic. Ens vol sorprendre amb gags que ja hem vist anteriorment (sigui amb el repetitiu Mister Bean) com amb d’altres. Molt celebrat la instal·lació del moble IKEA, i que podria treure una mica més de suc.

D’altres com la organització d’una petita festa (germans Marx), com la neteja del cubible, l’hora d’anar a dormir, … podien ser una mica més treballats. Queden com simples gags.

Una de les coses que m’han tret de les meves caselles, ha estat la utilització de la paraula. En cap cas ajuda a l’actor, tot el contrari fa que desviïs l’atenció cap a la paraula, quan ho hauria de fer amb l’expressió de la cara.

La Sala amb unes 25 persones, no han afavorit gaire. S’ha de dir que M3 s’ha representat amb èxit durant 10 anys, partint del festival d’Edimburg i passant per Alemanya, Holanda, Corea, el Marroc, Brasil, Ucraïna, Síria i Líban.

Fernando Sánchez-Cabezuro, és l’alma-mater del projecte, i va sorgir de la recerca d’un apartament per a ell. La visita d’un lloc de 20 metres quadrats li va fer venir al cap aquesta idea.

Amb tot aquest expedient inicial, sembla que ens trobarem amb una petita joia, i la veritat és que no acaba de funcionar.

Per cert, la part del vídeo i so de l’obra, té molta importància a l’obra i aconsegueix dinamisme, modernitat i agilitat als gags que es van succeint.

I com m’han dit: és només l’opinió d’un espectador. N’hi ha d’altres, bones igual de destacables.

Idea original:
Fernando Sánchez-Cabezudo

Dramatúrgia:
Jorge Sánchez-Cabezudo
Miguel Ángel Rodríguez de Cía
Fernando Sánchez-Cabezudo

Direcció:
Jorge Sánchez-Cabezudo
Fernando Sánchez Cabezudo

Repartiment:
Fernando Sánchez Cabezudo