Esperant Mr. Bojangles
Teatre Poliorama
📌 Direcció:
Paco Mir.
📌 Títol original:
En attendant Bojangles.
📌 Autoria:
Olivier Bordeaut.
📌 Dramatúrgia:
Victoire Berger.
📌 Ajudantia de direcció:
Estel Solé.
📌 Intèrprets:
Sílvia Abril, Lluís Villanueva i Lua Amat.
Paco Mir dirigeix una adaptació del best seller d’Olivier Bordeaut Esperant Mr Bojangles. Una proposta màgica sobre una parella esbojarrada i atípica interpretada pels sempre magnífics Sílvia Abril i Lluís Villanueva.
S’ha de dir que és una història sense cap ni peus, que ens presenta una familia una atípica con els pares sempre estan als núvols. Són la parella perfecta, estàn enamorats i fan sembla que actuen sempre per fer riure a la gent que els envolta. Però tot això, va fent un gir per presentar-nos a una persona amb una malaltia mental, però d’una forma molt diferent a les que he vist fins ara.
Una comèdia molt amable, però que de mica en mica es va transformant en un petit drama familiar. A partir d’un relat convertit en best-sellers, Paco Mir posa el seu punt d’humor blanc per explicar-nos la història d’aquesta parella amb veu de la seva filla.
Des del primer moment, el relat de la filla ens atrapa. Ens presenta a uns pares tocats pel bolet. Sempre amb petits moments on veus que tot és disbauxa, una forma de viure la vida sense pensar en què diran els altres. Hi ha somriures i moments tendres fins a arribar al punt més agre.
Veus que tota aquesta disbauxa és deguda a un desequilibri del personatge de Silvia Abril. Però sense voler caure en la llàgrima fàcil, veiem que la malaltia mental es tracta amb molta cura, molta normalitat però amb un punt d’humor.
Amb tot, l’obra ens parla de com viure (d’una forma molt diferent) les malalties mentals. Amb duresa en alguns punts, veiem la tendresa tant pels ulls de la malalta com dels que l’envolten.
Podem veure com la filla, Lua Amat, viu des de petita la seva infantesa en balls, festes, amics i riures però sense comentar-ho a l’escola o amics per ser un món massa fantàstic. Els seus pares sempre estan en un món divertit i amb un punt excèntric.
Una extraordinària Silvia Abril que s’uneix a la energia de Lluis Villanueva, i on Lua Amat (una desconeguda per a mi) aprofita amb nota el seu rol amb una gran versatilitat i una bona dicció.
Amb tot, crec que arriba un moment que l’obra sembla que no avança. Sembla que té una mica de lastra a l’hora de continuar, però que al final agafa de nou una petita embranzida per arribar a un gran final.
Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos
Inquietuds 