És una d’aquestes obres que t’agrada des d’un primer moment. T’enamores de tots els personatges que et presenten la història d’aquest noi que viu de les mirades de tot el que l’envolta.
S’ha de dir que Sergi Torrecilla està espectacular, des de l’inici al final. Oriol Genís i Rosa Cadafalch broden el papers de pares del jove protagonista. I Òscar Mas com a venedor fa els moments més graciosos d’una obra que si ens la mirem no té res de còmica.
L’espai en que transcorre l’obra és genial. Iniciem allunyats del públic i cada escena va apropant-se, al mateix moment que l’obra és més intensa.
I el fet que el protagonista interactua amb el públic, li parla directament i trenca la barrera tant difícil en una obra; i ens atrapa.
Tant el treball de dels actors, de la recerca de l’espai escènic i el text són immillorables.
Consegueix portar-nos del present al passat amb petites escenes (integrades a la perfecció) del passat, amb una línia cronològica que construeix la història. S’ha de dir que el fet de tenir múltiples converses en un mateix moment pot despistar una mica, però un cop ha passat la primera, ja ho veus com normal.
Aquests diàlegs que succeeix amb dos o tres actors, i que cada conversa pot succeir en un espai totalment diferent, connecta amb nosaltres. És una de les grans aportacions que realitza l’autor a aquesta obra per poder recomanar-la.
És un treball coral entre els sis integrants de l’obra. S’els veu frescos i entregats al seu paper.
S’ha de dir que el que més m’ha agradat personalment són aquests moments. La història es divideix en múltiples escenes que conflueixen a relatar-nos el que ha passat anteriorment.
L’únic que retrec, és no poder anar abans per recomanar-la més aviat. Avui diumenge és l’últim dia. Ja podeu córrer per assistir
#postfuncio Sala Beckett
Este no es un lugar adecuado para morir
Autor:
Albert Boronat
Direcció:
Judith Pujol
Ajudant de direcció:
Joan Arqué
Repartiment:
Sergi Torrecilla
Òscar Mas
Oriol Genís
Rosa Cadafalch
Pepo Blasco
Xavi Álvarez
Inquietuds 