4.48 Psicosis
Teatret d’Esparreguera
Direcció:
Albert Mestres
Títol original:
4.48 Psicosis
Autoria:
Sarah Kane
Intèrpret:
Eva Ortega
Psicosi 4.48 és, pot ser, el text més conegut de la dramaturga britànica Sarah Kane i el darrer que va escriure abans de la seva mort. Aquest monòleg dirigit pel director i dramaturg Albert Mestres i interpretat per Eva Ortega és un homenatge a Sarah Kane i a totes les persones per a qui l’única sortida possible és el suïcidi.
No és la primera versió de “Psicosi a les 4.48“, memorable va ser la versió de Iván Morales que protagonitzava Anna Alarcon.
Però aquest cop Eva Ortega va una nova versió molt diferent i també molt destructiva del seu personatge. Dona una nova visió sobre la protagonista i el seu viatge a l’infern.
Aquest cop va ser al Teatret d’Esparreguera, on el Festival Lola va tancant tots aquests anys de programació.
Només podem veure a una actriu, l’Eva, en una cadira i veiem com va fent els diferents papers d’aquest monòleg. Eva Ortega ens presenta el seu viatge a la destrucció, a la bogeria i al seu patiment. Amb una escenografia nua, amb una cadira i la força de la foscor en cada part del monòleg. M’ha atrapat des del primer moment.
En l’obra podem veure com Eva s’enfronta a la realitat de la depressió, a l’estat psicòtic, el desamor i la inadaptació social que pateix l’autora. Una reflexió profunda sobre la condició humana i amb uns grans sentiments de culpa.
En un país on més de 4.000 persones es suïciden en un any, on les malalties mentals estan a l’ordre del dia. Tornar a veure el text de Sara Kane i l’obra que va realitzar abans de decidir llevar-se la vida en un hospital; és pura actualitat.
Aquesta pandèmia silenciosa que s’ha convertit el suïcidi, ha canviat molt des del moment en què es va escriure l’obra. Però amb tot, el text té una valentia cap a un món malalt.
Només puc recomanar aquesta proposta, per la seva senzillesa i humanitat que desprèn en tot moment. Fins i tot en moments que et sents amb una angoixa constant durant tot el monòleg.
Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos
Inquietuds 