Game Over a la Sala Badabadoc

GameOver

Game Over

Sala “La Badabadoc”

Direcció:
Mai Rojas

Repartiment:
Pedro Ruiz
Ignasi Campmany
Nuria García
Mai Rojas

Doncs res, ahir he anat a veure “Game Over” a la sala “La Badabadoc” i aquesta és la meva opinió

Ens trobem amb una proposta que ens ha cridat l’atenció des d’inici. Amb poca informació anem a la trobada, i tornem a una sala posiblement desconeguda per a molts “La Badabadoc”. Una petita sala on intenten realitzar una programació acurada i amb uns principis de qualitat i una linea de programació prou definida que poques vegades podem veure en moltes sales.

L’obra d’avui i que podeu veure fins aquest diumenge, ofereix una posada en escena acurada. 4 juguines que tenen una segona oportunitat i amb una estética envellida que inicialment captiva i a la vegada et sedueix i meravella. Quatre juguines velles, antigues que veuen que tenen una última oportunitat per sortir de la tenda de segona mà on estan tancats. On veuen com possibles compradors s’apropen sense cap resultat i possiblement petits instants de llibertat davant el vidre que els separa del carrer. A partir d’una conversa han pogut escoltar, han vist com tenen la seva última oportunitat abans d’un final inesperat.

Pot ser que sigui molt o i a la vegada poc el que sabem de l’obra. Però en aquest cas, t’has de deixar sorpendre una mica. Deixar-se emportar per la imatge i la manifestació del cos.

La feina de Mai Rojas m’ha agradat força, fins i tot m’ha deixat aquell puntet de voler veure altres treballs seus (vells i futurs). Segons he vist treballa molt bé el teatre gestual. En tota la funció no ha dit ni paraula, però m’ha transmet molt més que la resta de personatges amb ‘dret’ de paraula. Pot ser un camí per (re)descobrir el treball del mim i veure-ho com un llenguatge poètic i amb una mirada totalment diferent.

Aquest cop, l’obra és un treball de cuatre actors i un pianista. I on personalment, el que menys m’ha cridat l’atenció ha estat el text. El talent en aquesta obra resideix en la falta de paraula i el gest. Una peça amb música en segons quins moments (en directe) per poder donar una mica més d’entonament al moment efímer.

Podeu veure-ho:
Avui 28 abril
20.30h

Dissabte 29 abril
20.30h

Diumenge 30 abril
18.30h

segueix-nos al Facebook

Anuncis

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s