#Udul

Udul-CARTELL-390x560

Grec 2018
Udul

Idea original:
Anna Pascual,
Bet Garrell,
Marcel Escolano

Direcció artística:
Bet Garrell,
Marcel Escolano

Direcció tècnica:
Benet Jofre.

Escenografia:
Los Galindos.

La companyia Los Calindos presenta Udul a la plaça Margarida Xirgu dintre Festival Grec. Aquesta companyia, Premi Nacional de Cultura 2016, presenta aquesta proposta en l’interior d’una carpa amb una petita pista. Tal com van comentar al final de la funció, una companyia internacional que torna a casa a fer alguna funció.

Los Galindos ha plantat la seva iurta, l’espai de fusta i lona que s’inspira en les llars dels nòmades mongols on actua des del 2011, a la plaça Margarida Xirgu. L’entrada a la carpa ja forma part de la funció, ja que ens esperen a tots per d’un a un o en petits grups ens van acompanyant i situant en el nostre lloc assignat per ells mateixos.

Podria ser una petita anecdota, però sembla mentida que a hores d’ara encara hi ha gent (gent jove) que no se’n adona que el mòbil s’ha de tenir apagat i en silenci. I en el moment de començar l’actuació no podem estar enviant missatges del WhatsApp. I tot i que un dels actors li digui amb la mirada (a menys d’un metre) que apagui, doncs res segueix amb el mòbil fins que la gent li ha de comentar. Lluita perduda, no?

Anem asseint-nos de mica en mica al voltant de la pista i comença l’espectacle. Un obrir i tancar de cortines que comença a estranyar-nos inicialment i quan entrem en aquest humor absurd ens atrapa sense deixar-nos. Com en les pelicules en les pel·lícules mudes, l’absurd és la millor forma per entrar en l’espectacle i riure’ns.

Uns moviments precissos, uns equilibris perfectes que ens deixen bocabadats. La distància és curta entre ells i nosaltres, i veiem a menys d’un pam com van succeïnt els seus moviments en la petita pista. En un moment determinat una catifa, un pal o unes galledes o una bicicleta van agafant la seva part de protagonisme. Primer introduïnt-los de forma còmica i posteriorment en el número d’acrobacia.

I sembla mentida que en poca estona arribem a la part final, hem de recollir-nos i assaborir aquests 60 minuts que ha durat la funció. Uns 60 minuts que hem desconnectat de l’exterior de la carpa. Ha valgut la pena, i no m’importaria tornar a desconnectar de nou.

segueix-nos al Facebook

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari