Aquí ‘De Santander a NY’

aqui

Aquí

‘De Santander a NY

Direcció,
Dramatúrgia:
Queralt Riera

Repartiment:
Annabel Castan,
Patrícia Mendoza,
Núria Tomás.


Dia d’estrena a la Sala Atrium, sortim amb temps i ens trobem amb una tormenta que ens deixa xops. Però val la pena, tant la proposta com per anar al teatre. Amb un petit retard en l’hora d’inici per esperar a tots aquells “malalts de teatre” i que no ens volem perdre anar al teatre per molt que la climatologia vulgui el contrari.

Ens trobem amb un monòleg escrit i dirigit per Queralt Riera. A més interpretat a tres veus per Annabel Castan, Patrícia Mendoza i Núria Tomás. Una obra amb veu de dona que ens explica la resistència i duresa de 3 episodis que molt bé podrien ser 3 monòlegs independents.

Primer veiem com una dona apareix vestida de núvia amb una taca de sang. A poc a poc, i a tres veus, ens explica en un magnífic monòleg el seu casament i com s’ha esvaït el seu gran dia. A partir d’aquest gran inici, el segueixen (sense cap tall i sempre amb un fil conductor) el passat d’aquesta dona. Una infantesa que no ha estat gens fàcil i per tancar veiem com és la seva caiguda a l’infern.

Inicialment veiem que ens expliquen de forma amena i en certs moments divertits la història d’aquesta dona. Però el somriure inicial s’apaga de mica en mica fins arribar a un punt amarg. La història ens atrapa des d’inici i no ens deixa fins al final.

Aquest camí que aquesta dona (triple dona amb la veu de les 3 actrius) realitza des de ser la víctima de la seva vida (en la infantessa, el dia de la boda i la vida al carrer com a sensesostre) m’ha agradat. M’ha impactat i recomano, sense cap mena de dubte, que aneu a veure-la.

És una obra amb veu de dona, i per el que he vist de la nova programació de la Sala Atrium, tenim una tardor que ens veurem sovint.

segueix-nos al Facebook

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s