El último adiós

EL ÚLTIMO ADIÓS

Teatre Tantarantana

Companyia:
Cia La Pulpe Teatro

Direcció:
Denise Duncan

Repartiment:
Catalina Calvo

Autoria:
Denise Duncan

El último adiós és una obra d’autoficció, basada en els “adeus” pendents de l’autora i directora, Denise Duncan i de l’actriu, Catalina Calvo.

Aquest cop assistim al teatre i el primer que ens espera és un petit xupito de tequila per entrar en el tema. És una cerlebració als comiats pendents que no fem durant la vida.

Catalina Calvo ens narra la seva experiència i el de Denise Duncan per un acomiadament que ha de realitzar. Ens explica una bona història de comiats. Durant l’obra ens llegeix alguns comiats que li han indicat per Instagram, aquells escrits pendents que no s’han pogut dir en el seu moment.

Durant aquesta situació que hem passat ens ha obligat a adaptar-nos continuament a uns canvis que han sorgit. Molts d’ells ens han fet pensar en les rutines diàries, formes de pensar, de sentir i que ens ha vingut sense esperar-nos.

Ens hem esperat a tornar-nos a veure i no hem caigut que hi teníem la possibilitat de no fer-ho de nou. Com sempre, la mort continua sent un tema tabú. I no estem preparats per poder acomiadar-nos tant de la gent, de les coses que estimem o fins i tot d’aquells moments.

I és d’aquests acomiadaments que ens parla l’obra. D’aquells que no fem amb els éssers estimats. Dels comiats que no hem fet per distància, per no voler-ho fer o per indisposició de l’altra part.

Una mena d’arbre fet amb cadires, amb les seves arrels (o és el que he sentit) ocupa part de l’escenari. I com a fulles sembla com aquells comiats no realitzats, com no llegits. Catalina Calvo ens interpreta el text de vivències, hi ha aquell punt que no saps si real o irreal, però que et va atrapant.

Al sortir del teatre em vaig adonar de totes aquelles persones estimades que m’han acompanyat i al final s’han allunyat sense cap acomiadament. Quan les abraçades i mirades s’han anat convertit en silencis, en distàncies i en dolor. És aquests “acomiadaments” que parlàva l’obra. I que a vegades necessita un procés de dol que hem de passar.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s