Alan, el musical

Alan, el musical

Teatre Condal

Autoria:
Mar Puig

Composició musical:
Mateu Peramiquel

Dramatúrgia:
Mar Puig i
Mateu Peramiquel

Interprets:
Ander Mataró,
Patricia Paisal,
Vinyet Morral i
Cisco Cruz.

Mar Puig i Mateu Peramiquel han creat Alan, un musical basat la vida de l’Alan Montoliu, el noi de 17 anys que va treure’s la vida després de fer la transició i patir el rebuig dels companys d’escola i una forta pressió social. Un musical colpidor i emocionant!

ALAN és la nova creació de WeColorMusic, un musical inspirat en una emotiva història real d’Alan. No és un espectacle infantil, és un espectacle adolescent.

Mar Puig i Mateu Peremiquel formen part essencial d’aquest espectacle. Van començar amb Bruna . Posteriorment, Les Històries de l’avi Josep (que personalment no em va fer el pes). Ara presenten Alan el musical que ha recorregut teatres, escoles i instituts durant tot l’any 2022.

I de l’obra en general, que puc dir?, que han treballat molt bé el tema de les cançons. Ha estat un plaer escoltar a Ander Mataró, i una gran Patricia Paisal. El paper de germana i personatge sorpresa de Vinyet Morral m’ha fascinat, per una actriu petita i que canta sense problemes. El Ciscu Cruz, realitza diferents papers en l’obra, des de l’avi que no accepta el canvi, el professor, psicòleg, … Música en directe, sense necessitat d’una gran orquestra, sempre és d’agrair que no sigui música enllaunada

Fins que em va esclatar la tragèdia de l’Alan Montoliu, molts hem estat simples espectadors del tema trans. És un fet real. L’obra parla d’Alan, un adolescent transgènere de 17 anys que vivia a Rubí (Barcelona), no va poder més amb l’assetjament per transfòbia que sofria i només va veure una única sortida a aquest assetjament.

En el seu moment que Alan va morir “per transsexual”. Res més allunyat de la realitat; va morir per ser qui era i la seva intimitat no hauria de ser assumpte nostre.

S’ha de dir que tracten el tema de la transfòbia i del suïcidi amb molta cura. Sense caure en estereotips, ni amb morbo pel mateix tema. S’ha de dir que la transició de Mia a Alan està tractat amb molta cura, i et vas adonant de mica en mica com va passant.

El bullying, molt més present en la societat del que podem pensar,queda molt ben reflectit. Com hi ha professors que ho veuen com una cosa normal, de xiquets, de companys i que és una cosa de l’adolescència. He de dir, que de mica en mica aquest tema pren consciència entre la comunitat educativa.

Una persona trans és tota persona el gènere de la qual no es correspon amb el que li va ser assignat en néixer. És el que li ocorre a Alan des de petit.

I l’única cosa que troba en el seu cercle educacional és el rebuig, la discriminació, l’odi i la intolerància cap a les persones que formen part del col·lectiu trans. Aquesta discriminació la veu reflectida en els mateixos companys de l’institut. Fa que d’una persona que la veiem alegre, el seu caràcter es retrau, s’amaga i de mica en mica es va tancant en si mateix.

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és riuada2.jpg
10a edició de la campanya solidària #RiuadadeNassos

Apadrina 1 Somriure per ajudar a l’ONG Pallapupas, pallassos d’hospital, amb la campànya #RiuadadeNassos

Quant a funkyover

Francesc Esteve i Tomàs. M'agrada el teatre i sóc assidu del mateix i dels #postfunció. Sempre trobareu les meves piulades a twitter @funkyover Caçador dels dracs de Barcelona, intentant fer alguna cosa amb la col·lecció que he pogut realitzar durant els últims anys.
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura, Noticies, postfuncio, Teatre, Teatre Musical i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari