Dijous vaig poder assistir a l’estrena de “Over the Moon”. Com definir-ho? No és una obra de teatre, ni un musical. Encara que té una part important en el muntatge escènic i la música omple tot l’espectacle.
Inicialment em vaig recordar de muntatges de la companyia “El musical més petit” on prima la música i les veus.
És un musical inspirat en dues obres de Jonathan Larson: RENT i Tick, Tick … boom!
Quan ens hem acostumats a veure els musicals amb grans escenaris, amb un gran muntatge i ple de ballarins. “Over the Moon” ens descol·loca amb un muntatge senzill però eficaç, i unes veus que emocionen.
Les veus de Ivan Labanda, Patricia Paisal, Elena Gadel i Victor Estévez brillen en diferents moments.
Ivan Labanda, Patricia Paisal, Elena Gadel i Victor Estévez
Ens quedem amb un bon sabor de boca.
El moment de la cançó “Light my Candle” memorable, tant per el picada d’ull a un programa de televisió que van sortir; totalment memorable.
Tornem el proper 27 a gaudir-ne de nou, i segur que tornem a repetir.
Com vaig piular:
Quatre cantants, quatre veus, magnífiques lletres, 525.600 estrofes
“Over the Moon”
Almeria Teatre
Amb: Ivan Labanda, Patricia Paisal, Elena Gadel i Victor Estévez
David Pintó (director) i Xavi Torras (director musical)
Inquietuds 
Gracies a la teva cronica m’han vingut unes ganes irrefrenables de anar-hi. Gràcies
Doncs ja comentes a veure si t’agrada. A veure si veig la teva piulada
una experiencia inolvidable, os lo aconsejo. GRANDES GRANDES!!!!!
No puc opinar el mateix. Dissabte passt vaig anar-hi i en vaig sortir del tot decebut. El piano sonava massa fort i moltes vegades ofegava les veus, en molts moments no s’entenia ni la lletra de les cançons. La il.luminació està molt mal resolta al igual que l’escenografia (un escampall de cadires sense sentit) i la utilització de l’espai escènic, si està pensada per ser representada amb el públic a tres bandes, que fan quan canten des de sobre l’escenari que sembla que els tinguis molt lluny i per la manca d’il.luminació gairebé no aprecies ni les expressions de les cares,…
Una obra que te confirma que la emoción y la calidad de unas notas musicales y vocales con una puesta en buena escena no depende de las grandes producciones ni de grandes escenarios. Para emocionar tambien “menos és más”.
Os la recomiendo de todo corazón!
Retroenllaç: Una petita joia musical en la cartellera de Barcelona, Marry me a little | Inquietuds de @funkyover
Retroenllaç: RENT, nova versió a l’Institut del Teatre | Inquietuds de @funkyover
Retroenllaç: Alan, el musical | Inquietuds